Agost i setembre: temps de carnisseries

Arriba l'agost i arriba la pitjor època de pesca de tot l'any. I no ho dic perquè sigui un mal mes per la pesca en general. Sinó perquè arriben a les nostres costes les bacoretes, llampugues i verderols. I amb l'arribada d'aquests peixos, surten milers de pescadors a intentar agafar-ne quants més millor. I dic pescadors, per dir alguna cosa. Perquè realment no crec que ho siguin pescadors, sinó carnissers.

Les xarxes van plenes de matances d'alevins, de cries, d'espècies que poden arribar a mides prou considerables. I el pitjor és que aquestes carnisseries són aplaudides i els enhorabones són la tònica imperant, quan de veritat els caçadors de peix haurien de ser criticats i rebutjats.

Com deia, aquests peixos són alevins i podrien arribar a mides considerables. Per exemple, les bacoretes (Euthynnus alieteratus) poden arribar gairebé a mesurar 90 o 100 cm i tenir un pes de més de 15kg. Les llampugues (Coriphaena hippurus) poden créixer fins als 2 metres i assolir els 30kg de pes. Els verderols (Seriola dumerili) poden arribar als 2 metres i als 50kg de pes. 

No m'entra al cap com des de mitjans d'agost milers de pescadors embogeixen i es llencen a per exemplars de 300 i 400gr. I no és que es conformin en un o dos, sinó que es repten a veure qui n'agafa més. 

Us imaginau que els pescadors prenguessin consciència d'aquesta barbaritat i deixessin créixer els peixos fins que fossin adults? Molts pescadors coincideixen en una cosa: cada cop hi ha menys peix i molt manco servioles i bacoretes grans, que cada anys que passa són més difícils de pescar.

Fotografies com la que hi ha a continuació són normals. Desenes de peixos que entre tots no arriben a 5kg quan cada un podria arribar a pesar més de 15kg. Realment és molt trist.

Pescada d'un recreatiu el 18 d'agost del 2017

No vull acabar l'article sense fer una reflexió sobre la pesca a Mallorca i sobre el seu llenguatge. Aquí, a l'illa, hem inventat diversos noms per anomenar els peixos quan són alevins. Per exemple, diem llampugues quan són petites i dorados quan són grans. Però el pitjor cas són les servioles, a les que anomenam verderols quan són petits. Així, un verderol de 500 grams sembla un "bon verderol" quan la veritat és que es tracta d'un "infanticidi" d'una serviola. Som del parer que les paraules no s'han inventat perquè sí, sinó per justificar una pràctica injustificable, per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos.  

Amb tot això, també tenc clar que qui mata més quantitat d'exemplars de cries d'aquests peixos no són els recreatius, sinó els professionals que agafen tones i tones de cries que després els consumidors compren a uns preus ridículs.

Ja fa anys que faig articles i sempre acabo amb una frase que desgraciadament aquesta època està totalment descontextualitzada: pesca responsable.

Salut i pesca responsable

Pesca a Mallorca

Dofins

Fa molt que no escric al bloc. El tenc abandonat. Massa feina i molt poc temps per escriure. I no és per falta de materials ni per no haver anat a pescar. Al contrari, el poc temps que tenc lliure el dedic a pescar i provar noves tècniques, materials, etc. Esper prest tenir més temps per publicar-ho tot aquí.

Avui vull penjar un vídeo que férem la setmana passada amb els meus companys, Pere Josep i Joan, al nord de Mallorca. El vídeo el va gravar en Joan (Spilberg) amb la Watter Wolf Cam. Va ser un dia genial i els dofins l'acabaren d'arrodonir. Com sempre, en Pere J. ens va pegar una pallissa pescant (no només embulla línies, també pesca més que ningú ;-). 

Esper que us agradi.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

La riquesa del fons de la mar [vídeo]

Aquesta entrada no serà un post habitual. No explicaré tècniques de pesca, no analitzaré materials ni res per l'estil. Avui he decidit penjar un vídeo del meu amic Joan, fet amb la Water Wolf Cam a aigües del nord de Mallorca però en diferents zones.


No és un vídeo de picades, grans pescades ni res per l'estil, sinó un vídeo fet a base de talls de diferents dies i a partir de moltes hores de gravació, a l'estil documental (sense voler ser-ho).


Al vídeo hi trobareu des d'estrelles de mar tant ràpides com n'Usain Bolt i tant agressives com en Bud Spencer, a sípies curioses, rajades amb gana, cànteres... i fins i tot uns déntols que ens venen a veure un cop hem enrocat. (si no haguéssim enrocat, ves a saber que hagués passat ;-) 


Crec que el vídeo, tot i no tenir ni una picada, mostra molt bé la riquesa que hi ha al fons de la mar i la sort que tenim nosaltres de poder-la gaudir.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Pesca de sípies a Mallorca

La temporada de calamars ja s'està acabant i hem entrat de ple en la temporada de sípies. Per això dedicaré un article a parlar de la pesca d'aquests cefalòpodes tant i tant agresius i espectaculars.

Quan arriba la primavera les sípies s'activen molt a les nostres costes i agafen mides que la resta de l'any no trobam. És el moment d'anar a pescar-les, ja sigui perquè són exquisites o perquè les volem emprar d'esca per a futures sortides de pesca. Vull destacar que algunes de les darreres sípies que agafàrem estaven ovades i convé, si ens n'adonam, que les tornem a la mar perquè hi hagi futures generacions.

No hem de tenir por de posar un ocellet gran, són capaces de picar a esquers més grans que elles

L'equip per a percar-les és bàsicament el mateix que empram pels calamars. Una canya d'spinning lleuger (10-30 o 15-50) o bé una canya d'eging d'accions fins a 3,5 o 4. El carret pot ser petit, des d'un tamany 1000 fins a un 4000. Qualsevol cosa va bé, ja que les sípies no donen gens de guerra. Pel que fa a la línia, jo recomano sempre emprar fil trenat. La poca força de les sípies al picar fa que molts cops ni es noti la picada, sinó que notarem simplement un augment de pes. El trenat ajuda bastant a notar-ho. Per altre banda, el trenat, al ser més directe, ens ajudarà a clavar-les millor. Això sí, sempre hi posam un baix de fluorocarboni (entre 0,5 i 1 metre i no fa falta que sigui gruixut, amb un 0,25 n'hi ha de sobres).

Yo Zuri Bottom Shrimp, específic i molt efectiu per les sípies

Quan als ocellets o esquers per a pescar-les, tot depèn del fons on les cerquem. Generalment s'empren els mateixos ocellets que pels calamars, però fent-los anar més "tranquils" i prop de fons. Si són fons arenosos de certa profunditat hi ha uns ocellets que són molt efectius, els Yo Zuri Bottom Shrimp. Ténen un plom que fa que l'esquer arribi ràpid al fons i el poguem moure a botets sempre prop de fons. En cas de fons de poca profunditat o en els que hi hagi algues o llims, en els que els ocellets no puguin tocar el fons, recomano emprar ocellets de profundització lenta. Els que millor resultat m'han donat són els clàssics Yo Zuri Ultra (els barralets de tota la vida).

Yo Zuri Ultra (com el que surt al vídeo, però d'un altre color, molt efectiu)

La tècnica de pesca és molt senzilla. És tracta de moure l'esquer lentament a prop de fons o directament sobre el fons pegant botets. Inclús no està de més fer aturades de tant en tant. Les sípies, quan estan agressives són capaces de picar quan fem estirades fortes (com les que fem pel calamar), però generalment s'ho miren un poc abans de fer la seva picada. L'atac sol esser ràpid i fulminant. A partir d'aquí cal pegar una estrabada forta per tal de clavar l'animal a la corona, ja que molts cops s'enganxen per la meitat de l'esquer sense arribar a clavar-se. D'aquesta manera es perden moltes picades. Però no hem de passar pena, les sípies són animals molt agressius i per això, si se'ns n'ha desclavat una, és molt probable que ens torni a picar al següent llançament. Per cert, no oblideu de dur un salabre o gambaner: imprescindible per aquesta pesca.

Als dos vídeos és veu molt clarament com moure l'esquer per un fons d'algues i llims i com ataquen les sípies. Com veureu, la càmera (Wolf cam) impedeix que facem bé la clavada i per això la sípia es desenganxa. Però, com us deia, al següent llançament torna a picar.

Els vídeos els vull agrair al meu company de pesca Joan, que és un crack i se'ls va currar amb molta paciencia.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Pesca de sards amb Black Minnow

Probablement s'ha escrit molt sobre com pescar sards a spinning. És una pesca entretenguda i prou efectiva. Ja sabem que a Mallorca la pesca a spinning no és molt popular i això és perquè la quantitat de peix que es pot pescar no és molt gran, sobre tot els mesos més freds de l'any. A l'hivern les captures són escasses i gairebé l'únic que pescam són els omnipresents espets. Però l'hivern també és una molt bona època per a la pesca dels sards, que es mantenen actius. Tot i això, cal tenir en compte que és poden pescar tot l'any, ja que mantenen la seva activitat.

Clavar un sard sense assist pot ser una loteria.

Els sards són uns peixos prou abundants a les nostres costes i donen una molt bona batalla en relació al seu tamany. Només hem de cercar una zona rocosa on hi batin lleugerament les ones per trobar aquests espàrids. El xoc de la mar contra les roques fa que es desprenguin aliments de les mateixes, per això els sards solen rondar aquests indrets. Aquesta aigua un tant remoguda ajuda també a que els nostres esquers es dissimulin una mica més i els peixos en desconfiin menys.

Massa cops les picades són fallades i ens deixen inservible el vinil.

Per pescar-los es solen emprar esquers petits, típics del rockfishing, com minnows de 50 a 70 milímetres, petits vinils plomats, cranquets i gambetes... Però hi ha una esca que és mortal: el Black Minnow. Aquest esquer, sobre tot en la mida 70 i 90 milímetres, amb el seu nadar natural, és un esquers que dóna un nombre de picades altíssim si parlam de pescar sards. I, a més, si hi ha algun altre depredador com llops, podem estar segur que hi picaran. La veritat és que hem intentat pescar al mateix temps amb altres vinils similars com els Kisuto o els Delalande i no hem tengut ni de bon tros el mateix nombre de picades. Perquè serà? No en tenim ni idea.

Tot i posar assist, molts cops et destrossen el vinil sense clavar-se.

Però aquest esquer té un gran problema: l'ham texas. Aquest tipus d'ham, amagat dins el cos, sumat a la boca petita dels sards, fa que es fallin moltíssimes picades (també és cert que aquest muntatge permet explorar zones rocoses fàcilment i sense enrocar). Si volem clavar molts més peixos cal posar un "assist" al Black Minnow. Això no és més que un ham que li surti per la cua, ja que la major part de picades són a aquesta part. L'esquer perd una mica de mobilitat (i per tant de picades), però la seva efectivitat en la clavada és multiplica. També és multipliquen les possibilitats d'enrocar, ja que l'ham queda al descobert.
 

Un nou vinil destrossat per varis atacs de sard. Amb un assist l'hagués tret.

Potser el problema més greu que té aquest tipus de pesca és que el Black Minnow és un esquer molt blan i els sards tenen unes dents molt afilades. Aquesta mescla dóna el resultat de moltes cues tallades. En una jornada de pesca, gairebé cada picada obliga a canviar el vinil.


Amb tot, la pesca de sards a spinning i la utilització del black minnow és una pesca que recomano. Ens ho podem pasar en gran, sobre tot si trobem una zona amb sards de certa mida. Donen una molt bona batalla i les seves picades són potents i seques. Això sí, recomano sempre posar un assist a la cua de l'esquer, ja que la butxaca, després d'unes hores, pot ressentir-se. I és que aquest esquer no és gens barat i haver de canviar més de deu cues sense clavar cap peix pot arribar a desesperar a qualsevol.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

La còpia del Feed Shallow i els espets

Fa un temps que vaig adquirir a través del fòrum Rapaleando uns esquers que eren una còpia del Tackle House Feed Shallow. Eren prou barates i hi havia molts colors per triar. Per provar no es perdia res.

El primer dia que les vaig provar ja me varen pescar un espet i vaig pensar que si li donava hores potser me donarien alegries. D'aquesta manera, a partir d'aquell dia cada cop que he anat a fer spinning he emprat aquests Feed Shallow xinesos. I no m'equivocaba gens: pesquen.


Com haureu vist a altres entrades del bloc, són prou els espets que he pescat amb aquests killers. Però he de dir que, cada cop que sortia a pescar, no picaven només al Feed Shallow fals, sinó que també treia peixos amb el Rapala Magnum, el Mommotti, el Montero, el Gitana...

El curiós és que aquesta setmana he anat a pescar i he trobat novament els espets i ha passat una cosa que no m'havia passat mai: només he aconseguit enganyar als depredadors amb la còpia del Feed Shallow.

He intentat pescar-los amb totes les esques que tenia a la caixa (Montero, Gitana, Mommoti, Rapala Magnum, MaxRap, Cristal Minnow, Hart Slam, Maria Angel Kiss, Feed Shallow original, Flash minnow...), inclús amb Black Minnow i alguns poppers. Com veieu, la llista no és curta, però no hi ha hagut manera de tenir cap picada. 

Després de cada picada a la còpia del Feed Shallow canviava d'esquer per un altre, pensant que si estaven actius en pescaria algun altre, però m'equivocava. Després de diversos llançaments amb tot tipus d'esques, tornava al Feed fals i tornava a tenir picades. Així fins a sis vegades, ja que foren sis els espets que vaig aconseguir pescar.

Després de l'experiència ja no sé què pensar. No crec que siguin tant bons aquests esquers com perquè siguin els únics que pesquen. Tal vegada va ser casualitat, que li he agafat la mesura a l'hora de moure'ls o no sé què. Però el resultat és aquest: Feed Shallow xinès 6 - la resta d'esques 0.

Si algú sap perquè hi ha dies que només volen una esca i no una altre, supòs que tendria la clau de la pesca. Als altres només ens queda pescar i pescar i intentar treure alguna conclusió més enllà de què els peixos (i els calamars) estan locos.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Capvespre d'espets

La cosa amb els calamars està molt malament darrerament. O potser som jo que en trec ben pocs. Per això l'altre dia vaig dedicar-me a fer un poc d'spinning als depredadors més abundants de les nostres illes: els espets. I la veritat és que en varen sortir bastants i amb diferents esquers.

El primer va sortir amb un Rapala Magnum Flotant de 9cm de cap vermell i cos blanc. Tenc pendent dedicar un reportatge a aquest esquer, ja que l'han descatalogat en aquesta mida i a mi em sembla senzillament genial.

El següent espet va sortir amb una còpia xinesa del Feed Shallow de color blanc. La veritat és que aquesta esca en dóna molts. No he provat  l'original, però si pesca igual de bé, deu ser la bomba.

Després d'uns quants llançament amb altres esquers vaig posar un infalible: el Yokozuna Gitana en color sardina. Aquest esquer, que no val res (menys de sis euros si no record malament) el vaig descobrir gràcies al company de Pesca en Castellón al foro Surfcasting.es. I tenia raó: llanço, peg dues estirades lleus i... zas! picada!

Després de canviar d'esquer (com faig sempre que agaf un peix: canvio d'esquer per intentar enganyar els peixos amb diferents plàstics) i probar amb varis, i després de perdre un bon espet amb un Yokozuma Montera, vaig tornar a posar el Rapala Magnum Flotant. En una estona ja tenia novament persecucions fins que va clavar aquest magnífic espet.

Per últim vaig probar varis esquers més fins que vaig decidir posar el Seaspin Mommotti en 14cm. Aquesta esca és brutal, té un nedar molt nerviós si es pesca a estirades (jerks) i en canvi, en recollina linial té un moviment que a mi me sembla molt poc atractiu. Al ser slow sinking (descens lent), vaig pensar que podría enganyar algun altre depredador. I, després de diverses persecucions... zas! un nou atac.


Després de cinc grans espets, que no vaig pesar però que no eren petits, i després d'haver disfrutat durant unes hores amb un equip lleuger, vaig donar per acabada la jornada de pesca amb un somriure d'orella a orella. Qui diu que els espets no són divertits! Per cert, no ho dic mai, però tots varen tornar sans i estalvis a l'aigua. I no és que jo practiqui el captura i amolla per norma, però a casa no som massa de menjar espet.

Salut i pesca reponsable.

Pesca a Mallorca.

Espets en superfície.

Probablement molts de vosaltres no compartiu la meva visió de la pesca. A mi, anar a pescar, estar a la vorera de mar o damunt una barca, ja me reconforta. Si a sobre pica algun peix, doncs millor que millor. Però no és una condició que m'obsesioni. M'ho pas bé pescant des de que prepar la sortida de pesca fins que m'en vaig i pens en com ha anat tot.

Per molts llocs que vaig i parlo amb els pescadors que hi trob, veig que hi ha moltes ànsies d'agafar peix. I també veig molta frustració. Tot això ho dic per introduir el tema del que vull escriure avui: l'spinning.

Són moltíssims els pescadors que proven l'spinning i acaben deixant-lo de banda per les poques captures que dóna. Els pescadors que llegeixen revistes de pesca, miren webs i blocs, pensen que aquesta pesca és molt senzilla, que basta tirar un minnow a la mar, recollir, i ja tens un llobarro dins la bossa. Una cosa que queda molt lluny de la realitat. A Mallorca hi ha pocs llobarros. Però no només és difícil pescar llops, sinó qualsevol espècie, ja siguin tallahams (que també n'hi ha pocs), palomines... 

Possiblement el peix que més abunda a les nostres costes, si parlam de pescar-los a spinning, són els espets (deixant de banda els peixos de temporada com les llampugues, verderols o bacoretes). I aquests són molt "cabrons", ja que són molt fàcils de veure, et persegueixen els esquers sovint, però obtenir una picada no és cosa fàcil. En molts llocs estan molt pescats i no piquen fàcilment.

Tot i l'escassetat de captures i les frustracions de molts, a mi l'spinning m'encanta. I pescar espets a spinning és una cosa que em motiva molt (sobre tot si es fa amb equips lleugers). Sobre tot perquè hi ha un cert grau d'habilitat, d'enginny i de pensar molt la jugada a cada llançament i recollida. Quan els veus perseguint l'esquer, sense picar, lentament i se't passen mil coses pel cap... estir més aviat? Més lent? Faig una aturada? Perquè no pica si ha perseguit més de deu metres l'esca? Serà el color? És per tornar-se boig i a la vegada és molt emocionant, quan després d'aquesta seqüència encertes amb el moviment adequat i l'animal pica l'esquer i comença a sonar el carret.

Dit això, que sembla exagerat però no ho és tant, darrerament he decidit augmentar els reptes i pescar els espets en superfície. Si amb minnows la cosa és complicada, amb passejants i poppers encara ho és molt més. I després de moltes hores he arribat a la conclusió que allò important són les aturades, que han de ser moltes i molt llargues, i que les esques siguin més petites que grans. També he de dir que això té una cosa molt contraproduent, les esques més petites ténen hams petits i a l'hora de clavar aquests animals, es perden moltes picades (a més de les picades fallides que ja de per si té la pesca en suferfície). 

Comentaré les esques de superfície més efectives que jo he provat (tot i que potser no a tothom li funcionin, ja que cada un manejam els equips i esquers a la nostra manera). En qüestió de passejants, el més efectius han estat el Zenith Z-Claw, seguit del Xorus Patxinco en versió 100mm. Però com que m'agraden els reptes i les complicacions, he emprat molt més els poppers. Encara record les paraules d'un colega dient-me "no n'agafaràs cap així". jejeje. El poper que més picades ha tingut és sense dubte el Yo Zuri 3DS Popper, del que ja us en vaig parlar, en segon lloc m'ha funcionat molt bé el Rapala Skitter Pop de 9cm. També he tingut algunes picades amb el Yo Zuri Hidropopper, però no amb la mateixa intensitat (pot ser perquè és més gran?). Així que si hagués de quedar-me amb dues o tres esques de superfície pels espets, sense dubte optaria per un Z-Claw, un 3DS Popper i un Skitter Pop.

Tornant al principi, qualsevol que llegeixi l'article i no sigui un pescador del meu estil: pacient, que disfruta del simple fet d'estar vora la mar i d'intentar (i dic intentar) enganyar als peixos perquè piquin, que no opti per aquesta pesca. Si l'spinning ja dóna poc peix, imaginau l'spinning en superfície amb espècies que són més proclius a atacar a minnows i altres esquers submergits. Supòs que deu ser qüestió de caràcters i de que m'agraden els reptes i provar coses noves.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Orada atacada per un calamar?

Normalment no faig entrades dedicades a les meves jornades de pesca. I avui tampoc ho faré. Però si que vull contar una anècdota que ens va passar ahir al capvespre. En Joan, en Javi i jo érem a pescar a surfcasting i la veritat és que gairebé no teníem ni picades. Devien ser prop de les vuit i ja vàrem començar a pensar amb les costelletes de mè (o bè o cordero, depèn de com ho digueu vosaltres) que en Javi havia comprat per torrar-les allà mateix amb el fogonet de'n Joan. (Faig un incís: el fogonet de'n Joan és el millor que ha comprat per a la pesca del surfcasting en tota la seva vida. Poder torrar a la vorera de mar no té preu).


Estàvem degustant les exquisites costelletes de mè quan les canyes varen començar a marcar picades lleus. No ens aixecàrem, la teca era massa bona com per deixar que es refredés. Un cop sopats en Joan va clavar la picada, que pesava bastant, i en uns segons va perdre pes, com si hagués deixat pel camí un manat d'algues. Uns instants després va sortir aquesta orada petita, que vàrem tornar a la mar.

El més curiós va ser veure com l'animal tenia una ferida oberta al llom. Una ferida fresca, recent feta. I va ser llavors quan vàrem fermar caps i vàrem arribar a la conclusió de que un calamar o sípia devia estar menjant-se-la el temps que va estar enganxada a l'ham i nosaltres sopàvem. Segurament el calamar o sípia, al notar l'estirada de'n Joan degué desenganxar-se i d'aquí que notés una pèrdua de pes.

La veritat és que són molt valents aquests cefalòpods. L'orada era petita, uns 30 cm, i per la mossegada el depredador devia ser de bona mida. Aquest cop va tenir sort l'orada, ja que va tornar a la mar i no va ser devorada ni pels humans ni pels calamars. Si un dia pescau una orada amb una cicatriu al llom, pensau que nosaltres la vàrem pescar primer ;-)


Acabaré amb una imatge de l'artilugi que ens alegra les pescades d'hivern i que puja l'ànim quan portem hores sense cap picada: el fogonet den Joan!

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Vaques a spinning

Vull dedicar un post a un dels peixos més voraços que hi ha a la mar i que moltes vegades piquen als nostres esquers tot i no anar-les a pescar: les vaques. I aprofit per dedicar l'article al meu company de pesca, en Joan C. La idea va ser seva.

Rapala Magnum 11cm.

Les vaques (Serranus Scriba en llatí i Serrano o Vaca Serrana en castellà) viuen a zones rocoses i de posidònia des d'un metre fins als 30 o 35 metres de profunditat. Normalment són solitàries i territorials. Tenen una dieta variadíssima i mengen des d'altres peixos a crustacis i moluscs. Una de les característiques importants és que a partir desl 3 anys, quan assoleixen la maduresa sexual, són hemafrodites i poden actuar com a mascles o famelles. L'època de reproducció és de maig a juliol. La talla màxima són uns 25 cm.

Lucky Craft Flash Minnow 11cm

Normalment quan pescam a spinning no anam a cercar vaques, però són tan voraces que acaben picant a esquers fins i tot més grans que elles. Sobre tot quan pescam en zones poc profundes amb roques y posidònia. Quan passam l'esquer, lentament, a petites estirades, prop d'aquestes zones, ataquen sense pensar-s'ho ni perseguir gaire estona l'esquer. S'hi tiren de cap. I no tenc clar si als esquers grans els ataquen per territorialitat o per menjar.

Black Minnow 9cm.

Possiblement els esquers que més atacs tenen d'aquesta espècie són els vinils amb cap plomat com el Black Minnow. Com que molts cops fem anar aquests esquers vora el fons pegant botets i és allà on viuen les vaques, doncs és molt probable tenir picades. Però els minnows petits, de 5 i 7cm, també són molt efectius.

Duraflot 70c. Els amics li diuen carinyosament "Cristiano".

Probablement pensem que pescar una vaca a spinning no té cap gràcia, però això deixa de ser cert quan ho feim amb equips lleugers (digueu-li rock fishing, finesse o simplement spinnig lleuger. Podeu llegir sobre el tema a un article recent del company Porkulio: Pesca en Castellón). Està clar que si pescam aquests animals amb canyes d'acció mitja dura o dura, amb fils gruixats, gairebé no notarem la picada. Però pescar-les amb canyes de poca acció, fils prims i rodets petits ens pot portar molt bones sensacions. Qui no ho ha provat segurament no sap de què parlo. Però la pesca fina dóna moltes emocions inesperades.

Segurament aquest post no serà l'últim que els dediqui a les vaques, ja que m'encanta la seva actitud voraç i se'n pesquen bastantes (no només a spinning, també a surfcasting, amb volantí, fent inchiku...). Per cert, cada cop que en pesc una sense anar-les a cercar me'n record d'un altre company, en Mac. Aquest post també va per ell.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Rajades i ferrasses a surfcasting a Mallorca: una pesca espectacular.

Són innumerables les espècies que es poden pescar des de les costes de Mallorca. La gent que va a pescar a Surfcasting tant a les pedres, mollets o platges no sol fer una pesca del tot selectiva, sinó que intenta pescar "allò que piqui". Tot i que hi ha gent que aprofita algunes temporades per intentar pescar l'orada, el mabre, el llobarro...  Allò menys freqüent, i per això hi dedico un post, és anar a pescar rajades (Raja miraletus) i ferrasses (Dasyatis pastinaca) desde costa. 

Qualsevol platja és bona, però millor les més profundes.

Podeu pensar, "i ara, aquest, perquè vol pescar aquests peixos poguent-ne pescar d'altres?". Doncs la resposta és bastant senzilla: són peixos molt peculiars, que es fan de mides considerables (les ferrasses arriben a fer 2,5 metres de llargària incloent-hi la cua i 1,5 metres d'ample; la rajada arriba a fer els 70 centímetres), amb molta força i moltes vegades amb picades brutals. A més, si aconseguim treure una rajada de l'aigua, crec que hi ha pocs peixos de millor qualitat a l'hora de menjar-los.

Les rajades són un peix boníssim per menjar.

A gairebé totes les platges podem trobar ferrasses, rajades i altres "mantes". Tot és saber on són més freqüents (platges amb certa fondària, ja que a partir de cinc metres de fondaria hi son més freqüents), les èpoques de l'any millors, la millor hora i quina esca posar a l'ham. Per començar, cal dir que la millor època de l'any per a pescar-les és l'estiu, quan l'aigua està més calenta. En època estiuenca tant ferrasses com rajades s'acosten molt més a la vorera. És sobre tot a principis d'estiu quan podem trobar els exemplars més grans de ferrasses, ja que s'apropen a la costa a reproduir-se.

La força d'una ferrassa entrada en kg és increïble!

Tant les rajades com les ferrasses són peixos que s'activen molt més a la nit, tot i que durant el dia i, sobre tot a la posta de sól, se'n poden pescar. Durant les hores de més sol solen enterrar-se en l'arena i esperar la caiguda de la nit per anar a la recerca de menjar.

Anau en compte amb la pua de la cua!

Una part important a tenir en compte per la seva pesca és la seva alimentació. El menjar habitual de les ferrasses són els crustacis i els moluscs. En canvi les rajades menjen peixos i invertebrats. Una esca que sempre m'ha donat molt bons resultats amb aquests peixos i que sempre uso quan els intento pescar és el cuc americà. No falla. Els encanta.

Convé tornar a l'aigua tots els exemplars petits.

El montatge que a mi millor m'ha funcionat és el plom corregut. Aquest tipus de montatge permet posar braçols llargs que deixin reposar bé l'esca sobre l'arena. Això és molt important, perquè aquests peixos mengen al fons. El bressol llarg i més bé prim també és important, perquè normalment es col·loquen a sobre de l'esca per menjar, ja que tenen la boca un tant centrada davall el cos i no han de notar cap tipus de tensió, fil, etc. La boca és molt allargada, però no molt gran, per tant els hams no poden ser molt grans. Amb un número 1 o 2 en tendrem prou. De totes maneres, l'esca és la que marca més la mida de l'ham.

Si pica qualsevol altre peix tampoc hi farem un lleig...

Quan anam a la mar, tot i que enfoquem la pesca a una determinada espècia o conjunt d'espècies, mai sabem exactament que ens picarà. Les esques no són del tot selectives i els montatges no funcionen únicament per a una única espècie. Així que, com veis, sards, mabres, orades, aranyes... i fins i tot pedaços acaben picant! I és que en zona de rajades i ferrasses hi ha de tot!

Mira que és difícil clavar un pedaç amb un ham de l'1...

Dues darreres recomanacions. En cas d'anar a una zona rocosa, és important portar un salabre prou gran, ja que aquests animals poden ser molt grossos. En alguns casos no està de més portar un ganxo llarg, que també pot servir-nos per treure l'animal de l'aigua a una platja, ja que els últims metres, quan ja toca la panxa a l'arena, costa molt d'arrossegar amb el fil. La segona recomanació és la més obvia: anau alerta amb la cua. Allà hi tenen una pua que us intentarà clavar mentre us tengui a prop. Aquesta no és verinosa, però si que molt dolorosa. Així que, aneu en compte!

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.