La riquesa del fons de la mar [vídeo]

Aquesta entrada no serà un post habitual. No explicaré tècniques de pesca, no analitzaré materials ni res per l'estil. Avui he decidit penjar un vídeo del meu amic Joan, fet amb la Water Wolf Cam a aigües del nord de Mallorca però en diferents zones.


No és un vídeo de picades, grans pescades ni res per l'estil, sinó un vídeo fet a base de talls de diferents dies i a partir de moltes hores de gravació, a l'estil documental (sense voler ser-ho).


Al vídeo hi trobareu des d'estrelles de mar tant ràpides com n'Usain Bolt i tant agressives com en Bud Spencer, a sípies curioses, rajades amb gana, cànteres... i fins i tot uns déntols que ens venen a veure un cop hem enrocat. (si no haguéssim enrocat, ves a saber que hagués passat ;-) 


Crec que el vídeo, tot i no tenir ni una picada, mostra molt bé la riquesa que hi ha al fons de la mar i la sort que tenim nosaltres de poder-la gaudir.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Torna Gent de la Mar

"Més val tard que mai" diu la dita. I és que després de molts rumors i d'un canvi de Consellera de Cultura, avui comença la nova temporada de "Gent de la mar".

 

El programa va acabar l'octubre de 2015 i, en principi, havia de tornar el mes d'abril del 2016, com passava cada any. Inclús l'anunci penjat a principis d'abril ja deia:
        -Pedro, ha costat, però pareix que ve el bon temps.
        -Sort Manolo, perquè jo ja no puc més, he d'estar en remull.
        -Tranquil, passat Setmana Santa estarà apunt això, ja ho veuràs.

Conyes i metàfores a part, hem hagut d'esperar dos mesos més per a l'inici de la temporada. Ara cada diumenge a partir de les 21.30 tenim una cita amb en Manolo i en Pedro a IB3.

I ja sé que a molta gent no li agrada el programa, que molts pescadors el critiquen, i jo ja ho vaig dir en un article anterior: el programa és molt millorable, sobre tot en qüestió de respecte a les talles dels peixos, a fer obstentació desmesurada d'alguna matança exagerada i al "goranisme" desmesurat (aquest terme l'empren per parlar dels crits i exclamacions exagerades que fan els pescadors que surten al programa degut a que tenen una càmera de televisió al davant). Però també és cert que a una illa com Mallorca, on l'amor a la mar es viu intensament, aquest programa és seguit per milers de persones cada setmana. D'aquí el gran valor i responsabilitat dels que el fan. Gent de la Mar podria convertir-se en la plataforma ideal per ensenyar, a més de noves tècniques de pesca i racons idílics de Mallorca, la pràctica de la pesca responsable. Esper que aquesta nova temporada millori en aquest aspecte.

Per la meva part, res més. Ara només cal esperar a diumenge a la nit, preparar un bon pamboli de sípia, i sopar veient com en Manolo i en Pedro en fan de les seves.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Tendències a la pesca a les illes 2015

Al número 44 de la revista Pesca d'Illes, corresponent als mesos de juliol i agost de 2015 va sortir una enquesta (amb més de 450 respostes) sobre quines són les tendències a la pesca a les illes (tot i que també hi inclogueren respostes de Catalunya i el Pais Valencià). He demanat permís als companys per reproduïr els resultats i fer-ne una valoració. Des d'aquí, moltes gràcies.


1. Quina modalitat de pesca practiques més sovint?

No m'extranya gens que la modalitat que més és practica sigui la pesca a fons. Són molts els pescadors que surten amb la barqueta a fer serranets i el que caigui. Si això ho ajuntam amb el jigging i el curricà, sembla que la pesca amb barca supera, amb molt, la pesca desde terra.
Sobta que tant poca gent practiqui spinning. Pot ser per la falta de llobarros? Per la dificultat d'aquesta pesca? Perquè encara no s'ha posat de moda?

 

2. Pesques des de barca o des de costa?

Fent la contra a l'estadística anterior, resulta que molta més gent pesca des de costa. És lògic, ja que hi ha més gent que no té barca que la que en té. I també perquè diuen que són molts els que amb la crisi han venut o aparcat les barques. Però també és cert que hi ha pescadors que no van a la mar si no els convida algú a anar-hi en barca.

 

3. Quina és la modalitat que no practiques i que t'agradaria fer?

Segons ens conten els de Pesca d'Illes la gent va darrera la pràctica de modalitats en que es poden pescar grans depredadors: l'spinning, el curri de fons, el jigging o la pesca de tonyines. Tots somiam en pescar un peix enhorme, tot i que dedicam esforços a pesques més senzilles.

4. El peix que més t'agrada pescar és... 

Cada modalitat de pesca té el seu peix, però està clar que els mallorquins optam per dues coses: els peixos grans i els peixos que gastronòmicament són millors. És a dir, ens agrada pescar déntols i túnids, que donen una gran batalla; o bé ens agrada pescar cap roigs, galls, llobarros o raors, que són exquisits a la taula.

M'ha extranyat el tema dels llobarros, sobre tot per l'escasesa que hi ha a la majoria d'indrets de la illa. També m'ha sorprès el baix tant per cent de l'orada, quan a surfcasting és la peça més desitjada.

 

5. Quantes vegades surts a pescar a l'any?

Segons els lectors de Pesca d'Illes, hi ha pescadors que surten moltíssim a la mar, més de 100 vegades a l'any, i altres que molt poc, una dotzena de dies. Segons el recompte fet per Pesca d'Illes, la mitjana és de més de 50 vegades a l'any per pescador. O sigui, gairebé un pic per setmana. Sembla moltíssim!

6. Consideres que l'estoc de peix és millor, igual o pitjor que fa cinc anys

Com podeu veure a la gràfica, la majoria de gent pensa que cada vegada hi ha menys peix a la mar. Però gairebé la meitat de la gent pensa que això no és cert i que hi ha igual o més peix. Si m'ho demanau a mi ho tenc molt clar: cada any que passa (amb algunes excepcions) pescar es torna més complicat.

7. Quant gastes cada any en marerial de pesca, baixos, complements i esca?

Segons la revista, la disparitat de respostes ha estat molt gran. Des dels que gasten moltíssims diners a altres que gairebé no gasten res. Segurament deu anar en relació a la modalitat que practiquen i al número de vegades que van a pescar a l'any. Però han fet un càlcul aproximat i els ha donat que si els pescadors es gasten una mitjana de 300 euros l'any a les botigues, el total de negoci a les Balears és de 31 milions d'euros! Són molts diners com per ser un sector marginat per les institucions.

8. Creus que s'haurien d'implementar més mesures de protección o creus que ja está bé així?

Segons ens diuen, la varietat d'opinions va ser molt gran. Però destaca que molts pescadors pensen que s'haurien de potenciar reserves marines integrals on no s'hi pugui pescar de cap manera, i també regular més la venda de peix il·legal i la pesca submarina.

Jo pens en aquest punt que s'hauria de prohibir la pesca d'arrossegament i també que s'hauria de posar talla mínima a totes les espècies i augmentar-la en aquelles que ja la tenen. Són ridícules les que hi ha a l'actualitat.

9. Relació qualtat-preu dels equips i si aquesta ha millorat o empitjorat en els darrers anys.

Sembla que gairebé tothom pensa que la qualitat dels materials augmenta més que el preu així com passen els anys. No sé quin paper hi juga el màrqueting i la fabricació a països pobres on s'explota a la gent per quatre duros en aquesta equació.

 

10 i 11. Compres habitualment a la botiga del carrer o per internet?

La majoria de gent segueix comprant a les botigues de carrer, tot i que hi ha un 30% que compra per internet i un 27% que ho fa a les dues bandes. Baix el meu punt de vista és molt important comprar a les botigues d'aquí ja que poder tocar el material, xerrar amb els venedors i clients, tenir un tracte amable i solucions a l'instant... no té preu. M'alegro de que les coses encara vagin així, tot i que cada cop hi ha més gent que compra per internet.

Conclusions.

No se si fa falta que tregui cap conclusió meva, ja que l'enquesta parla per si sola. Les tendències sembla que són la pesca a fons, tant des de costa com amb barca. O sigui, la pesca de tota la vida. Però tots somiam a pescar peixos grans, dels que no hi caben al forn. Caràcter mallorquí? Senzillament és el que hi ha.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Algues invasores a les Illes Balears

Fa uns vint dies va sortir una notícia molt preocupant al diari Ultima Hora. Els investigadors de la mar han constatat al manco quatre espècies molt perilloses d'algues invasores a les costes de les nostres illes. No és una notícia recent, sinó que fa anys que els investigadors marins ho han anat veient i han anat estudiant com aquestes algues tant perilloses segueixen colonitzant els hàbitats marins autòctons. La colonització, per part d'algunes d'elles, ha arribat a cotes molt grans i es poden trobar a zones molt extenses de qualsevol de les cinc illes i als diferents illots.

Caulerpa Cylindracea.

La Caulerpa Cylindracea (tot i que Caulerpas n'hi ha de més tipus), és una alga qeu té una forma de brots de reim verd, molt característics i que viu en tot tipus de fons marins (rocosos, blans, amb vegetació... inclús en fons contaminats) des dels 0 fins als 50 metres de profunditat, normalment. Aquesta alga invasora té orígen al sudoest d'Austràlia i es sospita que ha sigut introduïda al Mediterrani i a les nostres costes per mitjà dels fondejos i també, en certa mesura, per la piscicultura. Sembla que està molt extesa i és molt agresiva al Mediterrani. Inclús pot arribar a substir les comunitats vegetals autòctones per complet. La Caulerpa està considerada  com una de les 100 pitjors espècies invasores del Mediterrani, ja que pot arribar a alterar les condicions físiques i químiques de l'entorn, fet que modifica molt les comunitats locals.

 

Acrothamnion Preisii. 

Aquesta alga té un aspecte d'estora filamentosa de llana de color rosat i vermellós. L'Acrothamnion pot viure des de gairebé la superfície fins als 40 metres de profunditat, principalment en fons de maerl (coralins) i també afecta les praderes de posidònia. Aquesta alga és originària d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Àfrica del Sud. Sense tenir cap certesa, el més probable és que hagi entrat a les nostres aigües degut a l'activitat recreativa, als fondejos de les barques i al transport marítim, amb l'ajuda de les corrents. Com déiem, l'Acrothamnion pot colonitzar des de fons de maerl, praderies de posidònia i, fins i tot, parets verticals poc il·luminades. Aquesta alga sol formar agregats densos i persistents, com a xarxes que ho tapen tot, que acaben afectant l'hàbitat original i, per tant, la diversitat. I els seus efectes poden ser pitjors quan es combina amb la Womersleyella Setacea, ja que ambdúes poden conviure. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Womersleyella Setacea. 

La Womersleyella és una alga de color vermell tirant a marró, que forma estores filamentoses que semblen de cotó. Normalment es troba entre els 10 i els 60 metres de profunditat i sobre tot tipus de fons (roques, blans, fons coralígens, posidònia...). El seu orígen és divers, possiblement ve del Hawai, tot i que també se n'ha observat  en altres mars tropicals del Pacífic i l'Atlàntic. A les nostres illes es creu que ha arribat per l'acció de les xarxes de pesca i de les corrents, així com pel transport marítim. Ara per ara s'ha extès moltíssim per l'arxipèlag balear i se'n comencen a veure moltes mostres a les costes catalanes. Aquesta alga té una molt alta capacitat de colonització i es diu que la seva presència pot arribar a ser mortal per alguns organismes. La seva capacitat és tan alta que en 15 anys ha colonitzat la majoria dels fons rocosos de les illes entre els 10 o 15 fins als 60 metres. Aquesta velocitat es deu a que té un creixement vegetatiu amb el que no poden competir altres espècies autòctones. Com he dit, la Womersleyella pot combinar-se amb l'Acrothamnion, fet que la fa molt més perillosa, sobre tot quan s'assenta en praderies de posidònia. Hi ha casos estudiats que fins i tot ambdues algues han cobert el 90% d'algunes praderies. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)

 

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Lophocladia Lallemandii.

Es tracta d'una alga rojenca que treu uns filaments d'uns quinze centímetres de colors vermells, rosats i blancs que s'entrecreuen formant un teixit. La seva expansió va des de les aigües superficials fins a fons de més de 60 metres de profunditat. La Lophocladia és una tot terreny capaç de colonitzar fons rocosos, coralins, praderies de posidònia, fons blans, altres comunitats d'algues... El seu orígen és a llocs tant dispars com Australia, Nova Zelanda, Japó, Índia, Iran, Israel, Omán, Maldivas, Kenia o Tanzania. Segurament va arribar a les nostres costes a través del Canal de Suez degut al trànsit marítim. El seu poder d'expansió és brutal gràcies a la seva elevada capacitat reproductiva, tot i que bàsicament creix a la primavera, l'estiu i la tardor. El seu efecte principal és que homogeneitza el paisatge i disminueix la densitat i creixement d'altres espècies. Està estudiat que aquesta alga invasora té una elevada capacitat de matar les praderies de posidònia molt ràpidament, amb tot el que això suposa. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient).

 

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Com veiem, hi ha una sèrie de constants en totes aquestes algues. Són espècies que nosaltres, els humans, hem transportat dels seus llocs originaris als nostres hàbitats degut a la globalització. El transport de mercaderies a nivell mundial i el turisme a gran escala ens han portat una sèrie de conseqüències que fan que els nostres hàbitats ja no només estiguin amenaçats pel ciment i contaminació que nosaltres mateixos generam. Ara també tenim greus problemes amb espècies animals i vegetals molt perilloses que fan estralls al nostre entorn. Fa uns any haguérem de veure com el becut vermell es menjava totes les palmeres de Mallorca (i continua el problema, tot i que no se'n parli). Ara bota l'alarma de les algues invasores que, si tot segueix el seu camí normal, acabaran desertitzant els nostres mars.

Jo no soc capaç d'albirar una solució. Sincerament soc pessimista. Esperem que els biòlegs marins siguin escoltats i que es posin solucions més aviat que tard, perquè al ritme que colonitzen, en molts pocs anys no quedaran praderies ni fons rocosos sense colonitzar i haurem de certificar la mort del nostre Mar Mediterrani.

 

Podeu trobar més informació a: 

- ¡OJO A LAS INVASORAS!

(Sembla que els del projecte Ojo a las invasoras demanen col·laboració per localitzar i fotografiar les algues invasores. Així que ja sabeu, si en trobau, posau-vos-hi en contacte).

- Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Sorpresa al nou número de Pesca d'Illes!

Avui, com cada pic que pas pel quiosc, he fet un guait a la prestatgeria on sé que hi ha les revistes de pesca i... bingo! Ja ha sortit el nou número de Pesca d'Illes! Content, l'he agafat, pagat i no havia sortit de la botiga i ja l'estava fullejant.

He començat mirant la secció que més m'agrada, la de les fotografíes dels aficionats. La tendència són els déntols i els caproigs. També les llampugues i raors de finals d'estiu. Cap novetat, però moltes cares de felicitat entre els fotografiats.

Després he anat fullejant els reportatges. De nou tornen a escriure sobre viatges de pesca a zones de Catalunya. Sempre em fan una bona enveja. Ja m'agradaria a mi anar a pescar per allà! També parlen de la pesca amb plometes, metralladores o sabikis (com us agradi més). Una pesca que fa un temps que practico i m'agrada molt. També hi ha un petit reportatge sobre Eging i diferents muntatges. I el plat fort està dedicat al curri de fons, una modalitat que tenc pendent i que s'està posant molt de moda. A més de tot això també hi ha un seguit d'articles molt variats que no deixaré de llegir.

De sobte he arribat a la secció de TV i Internet i m'he trobat la sorpresa: han fet la recomanació del bloc Pesca a Mallorca! Vull agrair des d'aquí a la gent de Pesca d'Illes per treure'm a la seva revista. És un honor i una alegria.

Poca cosa me queda per dir. Només que gairebé ja m'he llegit la revista sencera. Sempre se'm fa curta. I per cert, si això ho llegeixen els companys de Pesca d'Illes, jo tampoc menjo calamars a la bruta! jajajaja...

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Suprimiran Gent de la Mar?

Aprofit aquest post per intentar aclarir una mica la polèmica que s'està creant amb el program Gent de la Mar i per fer un petit homenatge a aquest gran programa que enguany ja ha acabat la seva tercera temporada.

La nova consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, Esperança Camps, el mes de setembre de 2015 va dir, en relació a la programació d'IB3 (televisió autonòmica de les Illes Balears): "menys mar, menys cuina, menys camp i més cultura".

Són uns quants ja els que han vist en aquestes paraules que la consellera vol eliminar un dels programes estrella d'IB3: Gent de la Mar. Jo no he estat capaç de trobar cap referència explícita cap a la supressió d'aquest programa -i programes sobre la mar n'hi ha molts al canal autonòmic, sobre tot a l'estiu-. Supòs que algún diari sensacionalista que ho ha escampat i algún altre opinador que ho difón deuen tenir més información que jo o simplement volen tirar escombraries sobre la nova consellera. El temps ho dirà.

Gent de la Mar és un programa familiar, amb un format d'entreteniment on totes les activitats al voltant de la mar hi tenen cabuda. I és un dels programes de més audiència d'IB3.

Com explica el company Porkulio, de Pesca en Castellón, una de les coses més positives del programa és que

"... es tracta de viure el dia a dia de la gent relacionada amb el mar. En això són brutals, des del format, passant per la música i la fotografía, fins el bon rotllo que transmeten els protagonistas i el to relaxat i natural de les situacions que es van succeïnt...". (Podeu llegir l'article sencer aquí).

Manolo Barahona, un dels presentadors i gran cuiner

Al programa se'l pot criticar per molts factors, però és indiscutible que som molts els aficionats a la pesca que hi estem enganxats i que té un impacte important sobre el sector: parlant amb un amic que fa feina a una botiga de pesca me va comentar que cada setmana, depenent del reportatge de Gent de la Mar, veníen un tipus o altre de productes. Per exemple, quan sortien a pescar déntols, es venien ploms i hormetjos per fer curri de fons; quan sortia la pesca de galls, el rodet elèctric que empraven al programa es venia més que mai, i de la pesca amb inchiku ja n'hi en parlem, ara tothom hi pesca!

Tant la consellera com la productora del programa haurien de prendre consciència de la importància del programa. Els que el fan tenen una oportunitat genial per transmetre la pesca responsable (imatges com la pesca d'orades d'escassos 20cm, pagells petits, cantaretes... fan més mal que bé i si fossin tornades a la mar donarien una lliçó als milers d'espectadors que tenen). I aquest missatge segur que seria d'utilitat per a la consellera, ja que la feina de conscienciar envers el respecte a la natura és un tema polític que hauria de ser de primer ordre.

Pedro Carbonell, tricampió mundial de pesca submarina i presentador.

Desig que al final la consellera no es referís a aquest programa a l'hora de "llevar mar" de la programació i que tenguem programa per molts anys més. Ara només ens queda estar a l'aguait dels aconteixements i veure si a l'abril comença la quarta temporada. Esperem que sí.

Podeu veure els programes de les tres temporades de Gent de la Mar a la página web d'IB3 pitjant aquí.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Pesca d'Illes: una magnífica revista de pesca en català

Avui deixaré de banda un poc el parlar-vos d'esquers o de com pescar una o altre determinada espècie. Aprofitaré per fer una mica d'homenatge, si és que se li pot dir així, a la revista Pescad'illes o Pesca d'Illes. Podeu veure el seu web aquí.

Fa molts anys vaig anar al quiosc i, com a lector habitual de tot el que tengui a veure amb pesca d'aigua salada, vaig fixar-me amb aquesta revista. Tot d'una vaig pensar, una revista de pesca en català feta a Mallorca? Doncs sí. Des d'aquell moment, l'octubre del 2010, no he deixat de comprar-la cap número. Era el número 15 i ja han arribat al 45!

La revista en sí té una sèrie de seccions fitxes que solen sortir a cada número. Solen començar amb una secció de notícies breus que inclouen vocabulari, novetats, xerrameques, curiositats diverses... i un sempre encertat semàfor on critíquen i donen l'enhorabona a qui ho mereix.

A partir d'aquí hi ha una sèrie de reportatges més o manco extensos sobre algunes tècniques de pesca i materials. I sempre inclouen algun article sobre la tecnologia que empren les barques. Per acabar només comentaré la secció de tutorial, on ensenyen, pas a pas, nous muntatges i bricos que ens poden ser de molta utilitat (són molt inventius i originals aquests de Pescad'illes).

Per acabar destacaré les seccions que més m'agraden. En primer lloc la secció de fotografies que la gent envia. I m'agrada tant perquè no és tracta de fotos de professionals, perfectes, on les captures semblen extraterrestres, sinó que es tracta de la gent normal i corrent, sempre contenta, mostrant la gran captura feta per ells mateixos. La naturalitat i els somriures són el millor, res de professionals posant davant la càmara com a models o famosos.

L'altre secció (si se li pot dir així) que mai deix de llegir és la d'opinió. M'agrada molt la opinió d'un Sorell Impertinent, l'editorial, la glosa i els breus on Pesca d'Illes expressa el rebuig a certes pràctiques polítiques i pesqueres que a mi també me semblen molt malament.

 

Al llegir-la per primera vegada ja me vaig donar compta de les dues virtuts que més m'atreuen de la revista. La primera és que els seus articles estan enfocats a que la gent aprengui a pescar les distintes arts de pesca. No és una revista que se dediqui a mostrar grans captures, fotos espectaculars, etc. Sinó que el que pretén és ser un material didàctic per a que tothom pugui anar a pescar amb una mica d'idea. Fins i tot tenen una secció tutorial on ensenyen a fer determinats bricos i muntatges que després posen al youtube.

La segona gran virtut que té és que compta amb una línia editorial i un posicionament molt marcat, clar i directe. Després d'anys de llegir-los, de prestar atenció als seus columnistes, al glosador, als dibuixos i vinyetes, crec que puc dir sense equivocar-me que són una revista compromesa amb les persones (no els ha faltat la crítica a la crisi/estafa, retallades, etc.), la pesca, els pescadors, la indústria de la mar i el medi. Aquest darrer fet, el respecte a la natura, el rebuig a les massacres, el gaudi de la mar... és el que li aporta un punt molt important al meu parer.

Només me queda felicitar a la gent de Pesca d'Illes, per la seva bona feina i perquè cada dia tenen més seguidors arreu de les Illes (i també de fora, ja que es distribueix al País Valencià i a Catalunya). Ara han començat una nova etapa: desde 2007 era una revista bimensual, però ara, per millorar la qualitat i per no estressar-se, passaran a fer-la trimestral. Com ells mateixos deien al número 44, a alguns no ens ha fet cap gràcia, però entenem que si el canvi ha de ser per millor, doncs benvingut sigui. I ja estem ansiosos per saber de què anirà i quan sortirà aquest número especial que ens han promès, amb més pàgines!

Espero que els que no conegueu la revista li pegueu un cop d'ull i ja me direu si us agrada o no. Estic convençut que no us decepcionarà.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.