Agost i setembre: temps de carnisseries

Arriba l'agost i arriba la pitjor època de pesca de tot l'any. I no ho dic perquè sigui un mal mes per la pesca en general. Sinó perquè arriben a les nostres costes les bacoretes, llampugues i verderols. I amb l'arribada d'aquests peixos, surten milers de pescadors a intentar agafar-ne quants més millor. I dic pescadors, per dir alguna cosa. Perquè realment no crec que ho siguin pescadors, sinó carnissers.

Les xarxes van plenes de matances d'alevins, de cries, d'espècies que poden arribar a mides prou considerables. I el pitjor és que aquestes carnisseries són aplaudides i els enhorabones són la tònica imperant, quan de veritat els caçadors de peix haurien de ser criticats i rebutjats.

Com deia, aquests peixos són alevins i podrien arribar a mides considerables. Per exemple, les bacoretes (Euthynnus alieteratus) poden arribar gairebé a mesurar 90 o 100 cm i tenir un pes de més de 15kg. Les llampugues (Coriphaena hippurus) poden créixer fins als 2 metres i assolir els 30kg de pes. Els verderols (Seriola dumerili) poden arribar als 2 metres i als 50kg de pes. 

No m'entra al cap com des de mitjans d'agost milers de pescadors embogeixen i es llencen a per exemplars de 300 i 400gr. I no és que es conformin en un o dos, sinó que es repten a veure qui n'agafa més. 

Us imaginau que els pescadors prenguessin consciència d'aquesta barbaritat i deixessin créixer els peixos fins que fossin adults? Molts pescadors coincideixen en una cosa: cada cop hi ha menys peix i molt manco servioles i bacoretes grans, que cada anys que passa són més difícils de pescar.

Fotografies com la que hi ha a continuació són normals. Desenes de peixos que entre tots no arriben a 5kg quan cada un podria arribar a pesar més de 15kg. Realment és molt trist.

Pescada d'un recreatiu el 18 d'agost del 2017

No vull acabar l'article sense fer una reflexió sobre la pesca a Mallorca i sobre el seu llenguatge. Aquí, a l'illa, hem inventat diversos noms per anomenar els peixos quan són alevins. Per exemple, diem llampugues quan són petites i dorados quan són grans. Però el pitjor cas són les servioles, a les que anomenam verderols quan són petits. Així, un verderol de 500 grams sembla un "bon verderol" quan la veritat és que es tracta d'un "infanticidi" d'una serviola. Som del parer que les paraules no s'han inventat perquè sí, sinó per justificar una pràctica injustificable, per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos.  

Amb tot això, també tenc clar que qui mata més quantitat d'exemplars de cries d'aquests peixos no són els recreatius, sinó els professionals que agafen tones i tones de cries que després els consumidors compren a uns preus ridículs.

Ja fa anys que faig articles i sempre acabo amb una frase que desgraciadament aquesta època està totalment descontextualitzada: pesca responsable.

Salut i pesca responsable

Pesca a Mallorca

Curricà amb YKR Crack

No sabia si fer o no aquesta entrada, però només pels peixos que surten al vídeo crec que val la pena. Fa unes setmanes vàrem sortir a pescar i es va alçar bastant de mal temps. Així que aprofitàrem per tornar poc a poc a port i fluixejar (fer curri costaner i de superfície). 
Al contrari d'altres cops, aquest pic optàrem per montar una esca grossa per si sonava la flauta i pescàvem algun peix de mida considerable. Per això posàrem com a esquer un YKR Crack de 175 color sardina. No és una esca pensada per fluixejar, però per provar no perdíem res. 
Però la veritat és que potser ens equivocàrrem. El mal temps, la velocitat de 3 a 3,5 nusos, que era massa alta per l'esquer, l'excessiva gruixa del fil i la flotabilitat de la Water Wolf Cam, desestabilitzaven massa al Crack. 
Així i tot, no són poques les persecucions que tinguérem. I com que el vídeo ja està fet, val la pena de veure'l. En ell hi surten espets, sirvioles i xucles, moltes xucles.

Salut i pesca responsable

Pesca a Mallorca.

Calamars a la correguda

La pesca de calamars és la que més practicam durant aquests mesos de fred. I ho fem de totes les maneres possibles. Els que seguiu el bloc Pesca a Mallorca ja sabeu que m'agraden les coses noves, experimentar i pescar de totes les maneres possibles. Per això m'he dedicat als calamars a eging, també amb peix viu i, ahir, també a la correguda. 

Pels que no sou de Mallorca tal vegada la paraula "correguda" us sonarà extranya, però és el nom que se li dona a la pesca de calamars a curri. Explicaré breument en què consisteix aquesta tècnica i les seves claus.

Equip
Es necessita un equip lleuger. Nosaltres empram canyes d'spinning o eging, de poca acció i parabòliques, d'entre 240 i 270cm (la mida no és molt important, les empram així perquè són les que tenim). El motiu és que la canya ha de poder amortiguar les estirades del calamar, ja que poden arribar a ser molt potents si sumam la seva força a la velocitat de la barca en marxa, ja que no l'aturam en cap moment. 
Els carrets que empram també són petits. I això també és deu a que els calamars no són exigents a l'hora de la picada i el que sí que necessitem és una recollida molt lenta, ja que sinó els calamars podríen rompre's en cas de recollir-los molt aviat. Molt important també és que el fre sigui suau.
El fil que empram normalment és fil trenat i prim. Que sigui trenat ho fem per notar qualsevol enganxada d'algues, plàstics, etc. I, si és trenat i prim, en cas de fer un poc de vent o el mateix vent que provoca la barca en moviment, la comba és menor. Hi ha gent que empra fil de nylon perquè és més elàstic i hi ha menys possibilitats de perdre la presa.
És imprescindible també un bon salabre o gambaner si no volem aturar la barca cada cop que ens piquin i arriscar-nos a que les esques, que són sinking, vagin cap a fons i enroquin.

Esquers
Els esquers són els típics minnows amb corona final. Normalment fan 9 a 11 cm, tot i que n'hi ha de més grans i de més petits. Aquí molta gent els diu "maria", perquè la casa japonesa Maria va ser de les primeres en comercialitzar-los, tot i que actualment hi ha un surtit molt gran de marques i colors a les botigues de pesca. 
Sobre els colors... ja sabem que això va a gustos. A aquest reportatge veureu els dos que ens varen funcionar millor ahir. Però com que els calamars no hi veuen en color, sinó els contrastos...

Tècnica i muntatges
És tracta básicament d'anar arrossegant els esquers amb la barca en marxa. Però aquí hi ha algunes coses que s'han de tenir en compte. En primer lloc, i per mi més important, és que la velocitat ha de ser lenta, entre dos i dos nusos i mig. Més lent els esquers "ballen" poc i més ràpid potser perdem picades o rompem els sacarins dels calamars.
Una altre cosa a tenir en compte és la profunditat. Hi ha la creença de que si es pesca en aigües des dels dos metres fins als vuit, no fa falta posar plom, ja que els esquers profunditzen prou. Si es passa dels vuit metres de profunditat cal posar un plom, que es recomana que sigui tipus planejador o paravan. Això és perquè quan piqui el calamar, el plom planejador pujarà a la superfície i veurem bé la picada. Per pescar a menys de dos metres el truc està en pulir o rebaixar el babero dels esquers perquè profunditzin menys. Anau alerta els que tengueu barques de prou calat.
Quan als muntatges, podem posar un únic esquer, lligat a uns metres de fil de fluorocarboni (un 0,30 més o manco està bé), o bé podem fer un muntatge amb varis esquers separats entre si per entre 50cm o 1 metre. Molta gent posa alguns ocellets típics o "barriletes" a la línia. Això ho fan perquè alguna vegada el calamar pica a l'ocellet i no al minnow (no passa gairebé mai). Però jo ho poso per tal de que pareixi que el minnow va darrera un banc de peixets i cridi més l'atenció. Un altre muntatge, si tenim prou profunditat, és posar varis minnows a la mateixa línia. Aquest és més efectiu, ja que els baberos fan que vagin a diferent profunditat i el seu moviment fa que siguin més atractius. 

Per acabar hem de tenir en compte que s'ha de pescar amb el fre del carret molt obert. Al menor toc, el calamar ens ha de poder treure fil. I això perquè cal tenir en compte que normalment venen agafats pels sacarins llargs i entre les estirades de l'animal i la velocitat de la barca, qualsevol cop sec pot rompre la pell del calamar i perdríem la presa.
Sobre l'hora millor per a la pesca no fa falta dir res. Tots sabem quan estan més actius els calamars, quan poden picar i quan no picaran per molt que ens hi esforcem.

Final?
Arribats a aquest punt només puc dir que aquesta tècnica m'encanta. Pescar durant la posta o sortida de sol, amb la barca en moviment, mirant els paisatges, xerrant amb els amics i amb el cuquet a l'estómag esperant sentir sonar la bobina del carret. En un instant, inesperat, la canya es doblega, el carret xiscla i algú exclama "picada, picada", pugen els nervis, "agafa el salabre", "va, va", "ja és nostre", i somriures d'orella a orella... avui sopam de calamar!

 

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.