Agost i setembre: temps de carnisseries

Arriba l'agost i arriba la pitjor època de pesca de tot l'any. I no ho dic perquè sigui un mal mes per la pesca en general. Sinó perquè arriben a les nostres costes les bacoretes, llampugues i verderols. I amb l'arribada d'aquests peixos, surten milers de pescadors a intentar agafar-ne quants més millor. I dic pescadors, per dir alguna cosa. Perquè realment no crec que ho siguin pescadors, sinó carnissers.

Les xarxes van plenes de matances d'alevins, de cries, d'espècies que poden arribar a mides prou considerables. I el pitjor és que aquestes carnisseries són aplaudides i els enhorabones són la tònica imperant, quan de veritat els caçadors de peix haurien de ser criticats i rebutjats.

Com deia, aquests peixos són alevins i podrien arribar a mides considerables. Per exemple, les bacoretes (Euthynnus alieteratus) poden arribar gairebé a mesurar 90 o 100 cm i tenir un pes de més de 15kg. Les llampugues (Coriphaena hippurus) poden créixer fins als 2 metres i assolir els 30kg de pes. Els verderols (Seriola dumerili) poden arribar als 2 metres i als 50kg de pes. 

No m'entra al cap com des de mitjans d'agost milers de pescadors embogeixen i es llencen a per exemplars de 300 i 400gr. I no és que es conformin en un o dos, sinó que es repten a veure qui n'agafa més. 

Us imaginau que els pescadors prenguessin consciència d'aquesta barbaritat i deixessin créixer els peixos fins que fossin adults? Molts pescadors coincideixen en una cosa: cada cop hi ha menys peix i molt manco servioles i bacoretes grans, que cada anys que passa són més difícils de pescar.

Fotografies com la que hi ha a continuació són normals. Desenes de peixos que entre tots no arriben a 5kg quan cada un podria arribar a pesar més de 15kg. Realment és molt trist.

Pescada d'un recreatiu el 18 d'agost del 2017

No vull acabar l'article sense fer una reflexió sobre la pesca a Mallorca i sobre el seu llenguatge. Aquí, a l'illa, hem inventat diversos noms per anomenar els peixos quan són alevins. Per exemple, diem llampugues quan són petites i dorados quan són grans. Però el pitjor cas són les servioles, a les que anomenam verderols quan són petits. Així, un verderol de 500 grams sembla un "bon verderol" quan la veritat és que es tracta d'un "infanticidi" d'una serviola. Som del parer que les paraules no s'han inventat perquè sí, sinó per justificar una pràctica injustificable, per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos.  

Amb tot això, també tenc clar que qui mata més quantitat d'exemplars de cries d'aquests peixos no són els recreatius, sinó els professionals que agafen tones i tones de cries que després els consumidors compren a uns preus ridículs.

Ja fa anys que faig articles i sempre acabo amb una frase que desgraciadament aquesta època està totalment descontextualitzada: pesca responsable.

Salut i pesca responsable

Pesca a Mallorca

Duel EZ-q Mag Cast. Quan la tecnologia arriba a l'eging.

Tornam a estar al bell mig de la temporada de calamars. Una pesca que ens encanta i a la que no hi podem dedicar tantes hores com voldríem. No sé que té l'egging que enganxa tant. Potser sigui, com diem amb els companys, perquè "els calamars estan locos" i "no hi ha qui els entengui", per moltes càbales que facem.

Ja sé que aquesta entrada arriba tard i que del que parlaré no són cap novetat, ja que varen sortir al 2015 per arribar a Espanya al 2016. Però no em puc estar d'escriure una entrada sobre uns ocellets que no deixen de donar-nos alegries: els Duel EZ-q Mag Cast. Brutals.

 

Els Mag Cast són uns ocellets especials. Són com la resta d'ocellets, però no tenen res a veure. M'explicaré. La seva forma a simple vista i mirats des de la distància és la mateixa que la majoria d'esquers que hi ha al mercat. Però si ho miram d'aprop, ja hi començam a veure petites diferències que marquen la Diferència. En primer lloc hem de parlar de les aletes, que no són plometes, sinó que són de silicona. Fet que les fa més resistents i també emeten més vibracions. A més de que són glow.

L'altre gran diferència és a la zona davantera. El cap és d'un altre material que la resta del cos, és de plàstic i l'anella la té a la part superior, no just al davant. Això ho fan perquè a cada jerk (estirada) l'ocellet faci un moviment en forma de zeta amb facilitat. Davall el cap els mag cast duen un plomet molt petit, no com la majoria d'esquers. I això és deu a la característica que marca aquesta Diferència de que parlàvem. Els Mag Cast tenen un sistema de transferència de bolles intern que els fa únics.

El sistema de transferència intern no és més que un conducte intern que va del cap a la cua de l'esquer i que és recorregut per una bolla de tungstè. A l'estil d'alguns minnows, a l'hora de llançar la bolla es desplaça i impulsen molt més lluny l'esquer. Quan aquest cau a l'aigua, la bolla torna a la part davantera i li dóna el pes extra que el petit plom necessita per equilibrar l'esquer i que caigui de cap, com qualsevol altre esquer. Perquè el sistema sigui del tot efectiu, a la part davantera té un imant que manté la bolla fixa i només amb la potència del llançament permet que es desplaci, tornant a quedar fixa quan el feim nedar. 

Com dèiem, aquest esquer vola moltíssim. Quan llançam, just a sobre del cap, sentim un "clac" (el primer cop sembla que hem romput el baix) i l'ocellet surt propulsat lluny, molt lluny. Però aquesta distància no només es deu al sistema de propulsió intern, sinó que, quan les bolles es desplacen del cap a la cua, l'ocellet agafa una posició més aerodinàmica. Així encara es guanyen alguns metres més.

 

Com que una imatge val més que mil paraules, us enllaço el vídeo. Tal vegada no s'entengui el que diuen, però realment queda molt clar com funciona.

Ja n'he fet la descripció tècnica. Però no puc estar-me de parlar de les sensacions que transmet. No només és que llanci a l'infinit (moltíssim més que un esquer normal), no és que faci unes zetes ben tancades i definides, no són els colors (brutals, per cert), ni tampoc són les aletes de silicona o les corones (fortíssimes). És el conjunt. Són uns esquers molt pescadors (inclús més que un normal si tenim en compte que llançant més, tenim més possibilitats de recórrer més metres d'aigua) i molt ben acabats. Quan els empres saps que "no serà per no tenir bon material". Això és el que em passa quan els poso a la grapa, que estic confiat en que pescaré. I no hi ha res millor.

  

Esper que us hagi agradat i que, si encara no ho heu fet, els proveu. No crec que us defraudin.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca

Dofins

Fa molt que no escric al bloc. El tenc abandonat. Massa feina i molt poc temps per escriure. I no és per falta de materials ni per no haver anat a pescar. Al contrari, el poc temps que tenc lliure el dedic a pescar i provar noves tècniques, materials, etc. Esper prest tenir més temps per publicar-ho tot aquí.

Avui vull penjar un vídeo que férem la setmana passada amb els meus companys, Pere Josep i Joan, al nord de Mallorca. El vídeo el va gravar en Joan (Spilberg) amb la Watter Wolf Cam. Va ser un dia genial i els dofins l'acabaren d'arrodonir. Com sempre, en Pere J. ens va pegar una pallissa pescant (no només embulla línies, també pesca més que ningú ;-). 

Esper que us agradi.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

La riquesa del fons de la mar [vídeo]

Aquesta entrada no serà un post habitual. No explicaré tècniques de pesca, no analitzaré materials ni res per l'estil. Avui he decidit penjar un vídeo del meu amic Joan, fet amb la Water Wolf Cam a aigües del nord de Mallorca però en diferents zones.


No és un vídeo de picades, grans pescades ni res per l'estil, sinó un vídeo fet a base de talls de diferents dies i a partir de moltes hores de gravació, a l'estil documental (sense voler ser-ho).


Al vídeo hi trobareu des d'estrelles de mar tant ràpides com n'Usain Bolt i tant agressives com en Bud Spencer, a sípies curioses, rajades amb gana, cànteres... i fins i tot uns déntols que ens venen a veure un cop hem enrocat. (si no haguéssim enrocat, ves a saber que hagués passat ;-) 


Crec que el vídeo, tot i no tenir ni una picada, mostra molt bé la riquesa que hi ha al fons de la mar i la sort que tenim nosaltres de poder-la gaudir.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Inchiku Pro Hunter Banana Boat

Seguim amb el món de l'inchiku. Amb l'aigua calenta i els embats es fa difícil pescar amb segons quines tècniques, però sempre hi ha dies que és possible pescar a fons amb l'inchiku i anar tantejant a veure si surt alguna peça digna de posar sobre la taula a l'endemà.

Cada cop que sortim a pescar ens agrada provar coses noves i nous materials. Després de l'èxit tant de l'inchiku Yo Zuri Taguri com del Blu Z Sha, aquest cop li va tocar el torn al Pro Hunter Banana Boat. Un inchiku amb un nom horrible però que ha resultat ser un esquer de primera.

El Banana Boat és un inchiku prou senzill i amb una gama de colors molt limitada. O almanco és el que jo he pogut trobar a la meva botiga habitual (Casa Calicó). Així doncs és fabrica en tres colors un platejat/groc/vermell, un platejat/blau/vermell i un daurat/taronja. Els tres porten unes ratlles negres al llarg del cos i al darrera tenen una capa holográfica que emet moltes ballumes quan li pega la llum. Els tres colors també tenen uns ulls holográfics prou grans.

Quan als pesos, els Banana Boat es fabriquen en 5 mesures: 100, 120, 150, 200 i 300 grams. Això és d'agrair, ja que depenent de la profunditat i de la corrent podem triar si posar-ne un o un altre. Els que més empram són els de 150 i 200, que són els més polivalents, sobre tot en les aigües que pescam nosaltres: 55-75 metres. En cas d'anar a més profunditat o si hi ha corrent, el de 300 grams és una bona opció.

Cada color i cada gramatge porta un popet diferent. Els gramatges més petits porten popets més petits i viceversa. Crec que els popets són una de les millors característiques d'aquest inchiku, ja que són de diferent coloració, brillos, i tenen les potes arrissades, fet que fa que amb les estirades és moguin més alegrement.

Una altre característica molt positiva són els hams. Són grans (dels més grans que he vist en inchikus) i molt reforçats. A més són niquelats i això m'agrada. Els hams van fermats amb corda normal i anclats al cos mitjançant una anella metàl·lica, com molts altres inchikus.

Cal destacar que aquest inchiku només té dos llocs on fermar, a d'alt (banda contrària als ulls), que és on la majoria fermam, i a baix. L'anella central que porten molts inchikus no hi és, però encara no he vist a ningú emprar-la mai, així que...

La veritat és que ens ha donat grans resultats. I com diu la dita, una imatge val més que mil paraules, us enganxo un vídeo fet pel meu company Joan fet a uns 65 metres de profunditat a aigües del nord de Mallorca amb la Water Wolf Cam. Esperam que us agradi.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Curricà amb YKR Crack

No sabia si fer o no aquesta entrada, però només pels peixos que surten al vídeo crec que val la pena. Fa unes setmanes vàrem sortir a pescar i es va alçar bastant de mal temps. Així que aprofitàrem per tornar poc a poc a port i fluixejar (fer curri costaner i de superfície). 
Al contrari d'altres cops, aquest pic optàrem per montar una esca grossa per si sonava la flauta i pescàvem algun peix de mida considerable. Per això posàrem com a esquer un YKR Crack de 175 color sardina. No és una esca pensada per fluixejar, però per provar no perdíem res. 
Però la veritat és que potser ens equivocàrrem. El mal temps, la velocitat de 3 a 3,5 nusos, que era massa alta per l'esquer, l'excessiva gruixa del fil i la flotabilitat de la Water Wolf Cam, desestabilitzaven massa al Crack. 
Així i tot, no són poques les persecucions que tinguérem. I com que el vídeo ja està fet, val la pena de veure'l. En ell hi surten espets, sirvioles i xucles, moltes xucles.

Salut i pesca responsable

Pesca a Mallorca.

Torna Gent de la Mar

"Més val tard que mai" diu la dita. I és que després de molts rumors i d'un canvi de Consellera de Cultura, avui comença la nova temporada de "Gent de la mar".

 

El programa va acabar l'octubre de 2015 i, en principi, havia de tornar el mes d'abril del 2016, com passava cada any. Inclús l'anunci penjat a principis d'abril ja deia:
        -Pedro, ha costat, però pareix que ve el bon temps.
        -Sort Manolo, perquè jo ja no puc més, he d'estar en remull.
        -Tranquil, passat Setmana Santa estarà apunt això, ja ho veuràs.

Conyes i metàfores a part, hem hagut d'esperar dos mesos més per a l'inici de la temporada. Ara cada diumenge a partir de les 21.30 tenim una cita amb en Manolo i en Pedro a IB3.

I ja sé que a molta gent no li agrada el programa, que molts pescadors el critiquen, i jo ja ho vaig dir en un article anterior: el programa és molt millorable, sobre tot en qüestió de respecte a les talles dels peixos, a fer obstentació desmesurada d'alguna matança exagerada i al "goranisme" desmesurat (aquest terme l'empren per parlar dels crits i exclamacions exagerades que fan els pescadors que surten al programa degut a que tenen una càmera de televisió al davant). Però també és cert que a una illa com Mallorca, on l'amor a la mar es viu intensament, aquest programa és seguit per milers de persones cada setmana. D'aquí el gran valor i responsabilitat dels que el fan. Gent de la Mar podria convertir-se en la plataforma ideal per ensenyar, a més de noves tècniques de pesca i racons idílics de Mallorca, la pràctica de la pesca responsable. Esper que aquesta nova temporada millori en aquest aspecte.

Per la meva part, res més. Ara només cal esperar a diumenge a la nit, preparar un bon pamboli de sípia, i sopar veient com en Manolo i en Pedro en fan de les seves.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.