dijous, 24 de març del 2016

Pesca de sards amb Black Minnow

Probablement s'ha escrit molt sobre com pescar sards a spinning. És una pesca entretenguda i prou efectiva. Ja sabem que a Mallorca la pesca a spinning no és molt popular i això és perquè la quantitat de peix que es pot pescar no és molt gran, sobre tot els mesos més freds de l'any. A l'hivern les captures són escasses i gairebé l'únic que pescam són els omnipresents espets. Però l'hivern també és una molt bona època per a la pesca dels sards, que es mantenen actius. Tot i això, cal tenir en compte que és poden pescar tot l'any, ja que mantenen la seva activitat.


Clavar un sard sense assist pot ser una loteria.

Els sards són uns peixos prou abundants a les nostres costes i donen una molt bona batalla en relació al seu tamany. Només hem de cercar una zona rocosa on hi batin lleugerament les ones per trobar aquests espàrids. El xoc de la mar contra les roques fa que es desprenguin aliments de les mateixes, per això els sards solen rondar aquests indrets. Aquesta aigua un tant remoguda ajuda també a que els nostres esquers es dissimulin una mica més i els peixos en desconfiin menys.


Massa cops les picades són fallades i ens deixen inservible el vinil.

Per pescar-los es solen emprar esquers petits, típics del rockfishing, com minnows de 50 a 70 milímetres, petits vinils plomats, cranquets i gambetes... Però hi ha una esca que és mortal: el Black Minnow. Aquest esquer, sobre tot en la mida 70 i 90 milímetres, amb el seu nadar natural, és un esquers que dóna un nombre de picades altíssim si parlam de pescar sards. I, a més, si hi ha algun altre depredador com llops, podem estar segur que hi picaran. La veritat és que hem intentat pescar al mateix temps amb altres vinils similars com els Kisuto o els Delalande i no hem tengut ni de bon tros el mateix nombre de picades. Perquè serà? No en tenim ni idea.


Tot i posar assist, molts cops et destrossen el vinil sense clavar-se.

Però aquest esquer té un gran problema: l'ham texas. Aquest tipus d'ham, amagat dins el cos, sumat a la boca petita dels sards, fa que es fallin moltíssimes picades (també és cert que aquest muntatge permet explorar zones rocoses fàcilment i sense enrocar). Si volem clavar molts més peixos cal posar un "assist" al Black Minnow. Això no és més que un ham que li surti per la cua, ja que la major part de picades són a aquesta part. L'esquer perd una mica de mobilitat (i per tant de picades), però la seva efectivitat en la clavada és multiplica. També és multipliquen les possibilitats d'enrocar, ja que l'ham queda al descobert.
 
Un nou vinil destrossat per varis atacs de sard. Amb un assist l'hagués tret.

Potser el problema més greu que té aquest tipus de pesca és que el Black Minnow és un esquer molt blan i els sards tenen unes dents molt afilades. Aquesta mescla dóna el resultat de moltes cues tallades. En una jornada de pesca, gairebé cada picada obliga a canviar el vinil.


Amb tot, la pesca de sards a spinning i la utilització del black minnow és una pesca que recomano. Ens ho podem pasar en gran, sobre tot si trobem una zona amb sards de certa mida. Donen una molt bona batalla i les seves picades són potents i seques. Això sí, recomano sempre posar un assist a la cua de l'esquer, ja que la butxaca, després d'unes hores, pot ressentir-se. I és que aquest esquer no és gens barat i haver de canviar més de deu cues sense clavar cap peix pot arribar a desesperar a qualsevol.


Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

diumenge, 20 de març del 2016

El llobarrer a Mallorca

A Mallorca el llobarrer és un gran desconegut, tot i que a la Península s'empra moltíssim i internet en va ple. Aquí ingú l'empra i, per tant, cap botiga de pesca el porta normalment. Però, per la seva efectivitat i perquè si el comanes a Casa Calicó te'l porten, avui dedicaré una entrada a aquest cuc.



El llobarrer és un cuc llarg i de color marró obscur, que té un moc que el recobreix que tenyeix tot el que toca de color morat. Després d'una jornada de pesca amb llobarrer les mans queden liles i és molt difícil de llevar. Jo empro aiguarràs. És la única manera de no portar quatre o cinc dies seguits les mans de color lila.


La manera d'escar-lo és molt senzilla. Cal tallar un tros de varis centímetres de la part de la cua. Després el passam a l'agulla i el lligam bé amb fil elàstic o fil de licra. Això ho feim perquè aguanti més la morralla, però sobre tot perquè aguanti un llançament fort. Un cop licrat el passem a l'ham i ja està llest per a ser llançat. És important remarcar que hi ha gent que posa aquest cuc sencer, però jo ho trob del tot innecessari, tant pel seu preu com per evitar picades fallides. A més, un tros petit d'esca permet fer llançaments molt més llargs.


El llobarrer és una esca molt i molt efectiva. Sobre tot per l'orada i els sards, tot i que també li entren altres espècies com mabres, aranyes, etc. però amb menor mesura. Cal dir que no és una esca rápida com la llombriu, però també aguanta molt millor la morralla. La seva efectivitat potser té a veure amb que el llobarrer tira una espècie de moc que atreu molt als peixos.


La veritat és que sempre que vaig a pescar a surfcasting intent dur una dieta variada: americà, tites... i llobarrer. Intent que el llobarrer no falti, ja que és l'esca que més peix i més gros m'ha donat, sobre tot si parlam d'orades. Per mi és una esca imprescindible. És una llàstima que cap botiga de pesca, llevat de Casa Calicó, en porti. I ha de ser per encàrrec normalment.

Si ho provau, ja me contareu que tal us ha anat. Estic segur que no us defraudarà, sobre tot si cercau peix gros i practicau una pesca tranquila (no és un cuc que serveixi per anar a fer mabres molt aviat).

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.




dimarts, 8 de març del 2016

Llicència de pesca en barca a Mallorca: un robatori.

Segueixo fent articles referits a la legislació. Aquest cop parlaré de l'obtenció de la llicència de pesca en barca a Mallorca (i al conjunt de les Illes Balears).

Abans de res vull deixar clar que trob que aquesta llicència és un "robatori". Val molts diners i no és individualitzada per la persona que vol pescar, sinó que és una llicència que afecta a tota la gent que pesca des d'aquella barca. Això comporta dues coses: que el propietari sol ser qui paga per a que tothom pugui pescar des de la seva barca (i veureu que no és gens barata); però també passa que només serveix per a la teva barca i no pots pescar en una altre barca que no tengui la llicència, per molt que tu les tenguis totes.

Crec que està molt clar que l'afany per implantar la llicència per barca és el lucre. Volen recaptar més diners i no saben com fer-ho. Però també té un objectiu molt clarament turístic i d'afavorir els xàrters de pesca que s'emporten "guiris" a pescar. Lògicament els turistes no tenen la llicència de pesca espanyola i que la barca tengui una llicència per a pescar-hi tots els tripulants els facilita molt les coses. I ja hi som un altre pic: per afavorir el turisme, ens fotem els mallorquins.


Després d'aquestes reflexions, explicaré com obtenir la llicència de pesca d'embarcació. El primer que cal dir és que només es pot fer presencialment a les oficines de la Direcció General de Pesca i Medi Marí i a les delegacions del FOGAIBA de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, Sa Pobla i Sóller. Totes tenen un horari de matí si no m'equivoc, el que implica certes dificultats depenent de l'horari de feina de cadascú. A veure si es posen les piles i les fan on-line (com la de pesca des de terra).

La documentació necessària la podeu trobar a aquest web, però és la següent:
  • Sol·licitud.
  • Fotocòpia de la llicència de navegació on consten totes les dades de la barca i el propietari.
  • Fotocòpia del DNI.
  • Resguard del pagament de la taxa (que sí pot ser on-line o al banc).
Les tarifes no són gens barates:
  • 45,06 euros per barques de fins a 6 metres d'eslora.
  • 74,24 euros per barques de més de 6 metres d'eslora.

La llicència té una vigencia de 3 anys i renovar-la torna a costar el mateix, l'únic que t'estalvies és tornar a dur la fotocòpia de la llicència de navegació.


El dit, tot plegat me sembla un molt mal plantejament per part de l'administració. A més, si els pescadors veiéssim que els nostres diners serveixen per alguna cosa o milloren el medi, no me sabría greu pagar. Però vist el vist, ja em vaig fer la llicència de pesca des de terra a Murcia i, si trobés una alternativa més barata a la mallorquina, no ho dubtaria.

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

divendres, 4 de març del 2016

Pajaritos Asturianos artesans per a la pesca dels calamars a Mallorca

La temporada de calamars està ja molt avançada, però encara hi ha temps de treure'n i de bona mida. Enguany he tengut la sort de compartir capvespres de pesca amb un company asturià que en sap molt i del que he après moltes coses.




El més curiós són els esquers que ell empra per a la pesca dels calamars i sípies: els "Pajaritos Asturianos", que són uns esquers artesans fets a Astúries per un amic seu i que es distribueixen també a Mallorca. Record algun número de la revista Pesca d'Illes on se'n xerrava.
La veritat és que m'han sorprès molt aquestes esques artesanes. Neden molt bé, estan molt ben equilibrades, tenen uns acabats molt bons... però, sobretot, són molt efectives.




Per altre banda, cal dir que n'hi ha de tota mida i colors molt variats. D'aquí que hi hagi models pensats per pescar des de barca i altres des de costa. Inclús hi ha models que profunditzen més aviat i més lent. Així s'adapten a qualsevol pesquera.



Les fotos me les ha facilitat el company d'algunes de les seves pescades. Són una mostra del bé que funcionen. Si teniu oportunitat no deixeu de provar-los, us sorprendran gratament. Ja m'ho direu...


Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

dissabte, 27 de febrer del 2016

La còpia del Feed Shallow i els espets

Fa un temps que vaig adquirir a través del fòrum Rapaleando uns esquers que eren una còpia del Tackle House Feed Shallow. Eren prou barates i hi havia molts colors per triar. Per provar no es perdia res.




El primer dia que les vaig provar ja me varen pescar un espet i vaig pensar que si li donava hores potser me donarien alegries. D'aquesta manera, a partir d'aquell dia cada cop que he anat a fer spinning he emprat aquests Feed Shallow xinesos. I no m'equivocaba gens: pesquen.


Com haureu vist a altres entrades del bloc, són prou els espets que he pescat amb aquests killers. Però he de dir que, cada cop que sortia a pescar, no picaven només al Feed Shallow fals, sinó que també treia peixos amb el Rapala Magnum, el Mommotti, el Montero, el Gitana...



El curiós és que aquesta setmana he anat a pescar i he trobat novament els espets i ha passat una cosa que no m'havia passat mai: només he aconseguit enganyar als depredadors amb la còpia del Feed Shallow.

He intentat pescar-los amb totes les esques que tenia a la caixa (Montero, Gitana, Mommoti, Rapala Magnum, MaxRap, Cristal Minnow, Hart Slam, Maria Angel Kiss, Feed Shallow original, Flash minnow...), inclús amb Black Minnow i alguns poppers. Com veieu, la llista no és curta, però no hi ha hagut manera de tenir cap picada. 

Després de cada picada a la còpia del Feed Shallow canviava d'esquer per un altre, pensant que si estaven actius en pescaria algun altre, però m'equivocava. Després de diversos llançaments amb tot tipus d'esques, tornava al Feed fals i tornava a tenir picades. Així fins a sis vegades, ja que foren sis els espets que vaig aconseguir pescar.


Després de l'experiència ja no sé què pensar. No crec que siguin tant bons aquests esquers com perquè siguin els únics que pesquen. Tal vegada va ser casualitat, que li he agafat la mesura a l'hora de moure'ls o no sé què. Però el resultat és aquest: Feed Shallow xinès 6 - la resta d'esques 0.

Si algú sap perquè hi ha dies que només volen una esca i no una altre, supòs que tendria la clau de la pesca. Als altres només ens queda pescar i pescar i intentar treure alguna conclusió més enllà de què els peixos (i els calamars) estan locos.


Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

dissabte, 20 de febrer del 2016

Cinnetic Crafty Eging


Segueix el mal temps i els dies de pesca són pocs i amb unes condicions bastant dolentes. Per això aprofit per fer un post sobre material que porto un temps provant i que m'està donant bones sensacions. Avui li toca a la meva canya d'eging, la Cinnetic Crafty Eging.

Aquesta és una canya pensada específicament per a la pesca de sípies i calamars, amb una acció que permet moure esquers des dels 2.0 fins als 3.5, que són els que més s'empren per les nostres costes.

La seva acció és prou parabòlica i això facilita molt, tant el llançament com l'amortiment de les embestides dels calamars. Hem de tenir en compte que si es pesca amb fil trenat, un calamar mal clavat pot desenganxar-se si pega alguna estrabada inesperada. Per això són recomanables les canyes parabòliques.


La seva mida són 2,58 metres (133 plegat) i té un pes de 133 grams. El que vol dir que és una canya molt manejable i lleugera, fet que facilita molt el poder pescar hores i hores pegant fortes estirades a l'esquer. Per altre banda, la canya té un carboni de 24 tons i un butt d'11,25 mm.  


Els seus components están ben acabats, tot i que no són d'alta gama (d'aquí el preu): només el portacarrets és fuji. Les anelles, per contra, no ho són i les he de cuidar molt.
Com deia, els acabats estètics són molt bons. El mànec és molt còmode i la talonera, més bé curta, ajuda a l'hora de pescar a grans jerks.


Potser l'únic emperò que li posaria es que pesa bastant més de la punta i això fa que sigui mala d'equilibrar amb carrets petits. Però com que pesa poc, tampoc és un inconvenient gaire important. Per la resta trob que és una canya molt bona per a la pesca de calamars. I més si tenim en compte el seu preu, que és molt baix.


A mi m'ha donat ja moltes alegries des de que la tenc. Lluitar un calamar de més de mig quilo amb aquesta canya no té preu. Es noten molt les embestides, que amortigua molt bé, i les sensacions es multipliquen. Per la gent com jo, que ens agrada molt sentir l'animal a l'altre banda de l'esquer més enllà de treure'l de l'aigua, aquesta canya és brutal.

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.




dissabte, 13 de febrer del 2016

Inchiku Yo-Zuri Taguri: senzillesa i efectivitat.

Darrerament quan sortim amb la barca ens dedicam a l'inchiku. És una pesca senzilla, barata i molt efectiva. A més, evites molt la morralla i saps que sempre hi ha la possibilitat de treure peixos importants, ja siguin per la seva envergadura com per l'exquisitesa a la cuina.



Des de fa unes sortides estem emprant uns inchikus molt senzills, però molt efectius: Yo-Zuri Taguri. Probablement són els inchikus amb menys relleus i floritures que he vist. Inclús només tenen una anella a la part superior per fermar-los, quan la majoria d'inchikus ténen dues o tres posicions.

Els fan en quatre pesos: 110 - 135 - 165 - 200. Bàsicament són idèntics, tot i que a mesura que creix el plom també ho fa la mida del popet.


Quan als colors també han optat per la senzillesa. Els cossos no són de mil colors, tonalitats diferents ni res per l'estil, sinó que els han deixat platejats. Inclús no tenen ni ulls. Els popets són els típics d'aquest tipus d'esquers.


L'únic emperò potser siguin els nusos que aguanten els hams al plom. No m'han fallat mai, però  és un sistema que se pot canviar per una anella, com fan altres inchikus. L'altre cosa millorable són els hams, que podrien ser més robustos, però això és comú en el 90% dels inchikus. Tot i això, he de dir que mai m'han fallat.


Amb els Yo-Zuri, tot i que fa poc que els empram, ja hem pogut comprobar que són molt efectius. Això sí, sempre amb un poc de calamar als hams. Amb ells han sortit caproigs, aranyes, els odiosos boixacriades, pàgueres, sirvioles i fins i tot un gatí.


Poca cosa més puc afegir. Us anim a que els proveu i comproveu vosaltres mateixos la seva efectivitat. I més sabent que tenen un preu prou barat.

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.