Talles mínimes per a la pesca a les Balears.

Començaré una sèrie d'articles destinats a la legislació que afecta als pescadors recreatius a Mallorca i, per extensió, a les Illes Balears. En aquesta primera entrega parlaré de les espècies que tenen talla mínima i que, per tant, si en pescam un exemplar més petit, l'hem de tornar a la mar. A les Illes un total de 35 espècies han estat objecte de prohibició a partir d'uns centímetres determinats.

20cm és ridícul. Una orada d'1kg té 7 anys.

Tot i això, per mi aquesta taula de talles mínimes és del tot insuficient bàsicament per tres motius:

1- Les mides que s'hi reflexen són en molts casos ridícules. Basta veure alguns exemples com el de l'orada, que estableix la seva talla mínima en 20 cm; o el llobarro, que es pot pescar a partir dels 25 cms. I ja no en parlem dels caproigs, déntols, molls o pàgueres (18cm!!!!). Pens que totes s'haurien d'incrementar.

2- El llistat hauria d'incloure moltes més espècies com les càntares, per exemple. Són moltes les espècies de les que se'n fan matances indiscriminades i a les que no deixam créixer. No és estrany veure poals plens de cantaretes, serranets i vaquetes que no fan ni la mida d'un clauer. 

3- El tercer motiu ja l'he apuntat una mica: la gent no respecta les mides mínimes, ni les legals ni les morals. I no crec que sigui qüestió de posar multes o tenir més vigilància, sinó que la solució només passar per la conscienciació dels propis pescadors i que ens adonem d'una vegada que si no cuidam la mar, no hi haurà res per pescar d'aquí uns anys.

Mides mínimas
Nom científic	Nom comú en català	Nombre común en castellano	Mida (cm)
Engraulis encrasicolus	Aladroc	Boquerón	9
Boops boops	Boga	Boga	11
Trisopterus minutus	Capellà	Capellán	11
Spicara spp.	Gerret i xucla	Caramel y chucla	11
Mullus spp.	Molls	Salmonetes	11
Sardina pilchardus	Sardina	Sardina	11
Diplodus annularis	Esparrall	Raspallón	12
Pagellus erythrinus	Pagell	Breca	15
Micromesistius poutassou	Maire	Bacaladilla	15
Sarpa salpa	Salpa	Salema	15
Trachurus spp.	Sorells	Jureles	15
Lepidorhombus spp.	Bruixes	Gallos	15
Mugilidae	Llisses	Lisas	16
Brama brama	Castanyola	Japuta	16
Pagellus acarne	Besuc	Aligote	17
Diplodus puntazzo	Morruda	Picudo	18
Pagrus pagrus	Pàguera	Pargo	18
Diplodus vulgaris	Variada	Mojarra	18
Scomber spp.	Verat i bis	Caballa y estornino	18
Merluccius merluccius	Lluç	Merluza	20
Lithognathus mormyrus	Mabre	Herrera	20
Sparus aurata	Orada	Dorada	20
Solea vulgaris	Llenguado	Lenguado	20
Diplodus sargus	Sard/Sarg	Sargo	23
Belone belone	Agulla	Aguja	25
Morone labrax	Llop	Lubina	25
Scorpaena scrofa	Cap-roig	Cabracho	25
Lophius spp.	Raps	Rapes	30
Sciaena umbra	Corball	Corvallo	30
Zeus faber	Gall de Sant Pere	San Pedro	30
Pagellus bogaraveo	Goràs	Besugo	33
Dentex dentex	Déntol	Dentón	35
Epinephelus spp.	Anfosos i xernes	Meros	45
Polyprion americanus	Pàmpol rascàs	Cherna	45
Thunnus thynnus	Tonyina	Atún	115 cm o 30 kg

Prest no quedaran peixos a la mar!

Per altre banda, la legislació autonòmica també estableix que una sèrie d'espècies de gran valor comercial han de ser marcades (fer un tall a la cua) quan les pesquem i, si anam en barca, abans de botar de l'embarcació. 

Això ho fan perquè hi ha recreatius que venen el peix i els fan competència deslleial als professionals. D'aquesta manera, un peix amb un tall a la cua és més difícil de vendre i demostra que és un negoci il·legal al consumidor. 

Novament pens que la llista podria ser molt més extensa.

Especies a les que se'ls ha de tallar un bocí de cua.

Nom científic	Nom comú en català	Nombre común en castellano
Seriola dumerili	Verderol/Cirviola	Serviola
Zeus faber	Gall	Gallo de San Pedro
Dentex dentex	Déntol	Denton
Scorpaena scrofa	Cap-roig	Cabracho
Epinephelus sp	Anfós	Mero
Sciaena umbra	Escorball	Corvallo
Umbrina cirrosa	Reig	Verrugato

Poca cosa queda per dir. Per molta legislació que hi hagi, només la conscienciació dels pescadors garantirà un futur.

Més informació aquí.

Salut i pesca responsable. 

Pesca a Mallorca.

YKR Galaxy 110mm i 40gr. Una esca barata que donarà de que parlar.

Després d'unes quantes entrades parlant de temes diversos, avui m'he proposat parlar d'un altre esquer que acaba d'arribar a les meves mans, l'YKR Galaxy. He de dir que mai abans he tengut un esquer d'aquesta marca així que no puc parlar dels seus afamats germans, el Makina i el Crack, tot i que per la xarxa es pot trobar una quantitat d'informació molt gran.

El primer que sobta, a més del seu preu contingut, és que es tracta d'un esquer més bé petit, 110mm, però que té un pes molt gran, 40 gr. Això és possible ja que a dins porta un plom fitxe (no té pistons ni boletes que el propulsin). Aquestes característiques fan que es llanci molt i molt lluny, tot i que per pesar 40gr no és l'esquer més llançador.

És important tenir en compte també que el seu pes fa que sigui un esquer que profunditza (sinking). I això és una característica per mi molt important, ja que es pot emprar a la profunditat que un vol i així és possible anar a pescar a zones profundes on els minnows no arriben. I, tenint el preu contingut, podem arriscar l'esquer passant per aquelles roques profundes, que no podem veure, i que ens poden donar la sorpresa en forma de déntol o altre depredador. I no hem de passar pena pels hams, ja que els porta de qualitat (VMC 9626 3X STRONG del núm. 4) i de color vermell que aguanten molt bé l'oxidació.

La seva mida continguda també fa que resisteixi bé les condicions de vent i de corrents. I si a això li sumam la seva pala davantera de mides bastant grans, fa que aquesta esca sigui idònea per pescar els dies de mal temps i de vent.  A més, també va molt bé si pescam des d'un lloc elevat, ja que s'aferra prou bé a l'aigua i quan facem les estirades (jerks) no el traurem de l'aigua.

Impacta també la seva gama de colors.  El fan en 11 o 12 colors diferents per a complir amb les manies de cada pescador a l'hora de triar l'esquer. Jo, com que també tenc les meves, trobo a faltar un model blanc (n'hi ha que combinen diferents colors amb el blanc, però no cap de blanc complet). 

Poca cosa més ens queda per comentar més que l'acció que té l'YKR Galaxy, que és la d'un wobling més o manco rápid i un rolling prou marcat. Característiques que varien depenent de la velocitat de recollida o dels jerks que hi facem. 

En conclusió, crec que és una esca prou bona per portar a la bossa de pesca, ja que et pot salvar la jornada quan et trobes algunes situacions adverses o zones profundes. Torn a repetir, tant el seu preu com la seva mida, pes i característiques el fan una esca que donarà de que xerrar, sobre tot als pescadors que empren equips potents i que ara no es veuran obligats a emprar esques a partir de 20cm. A veure que trobau vosaltres i ja contareu si us dóna captures!

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Suprimiran Gent de la Mar?

Aprofit aquest post per intentar aclarir una mica la polèmica que s'està creant amb el program Gent de la Mar i per fer un petit homenatge a aquest gran programa que enguany ja ha acabat la seva tercera temporada.

La nova consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, Esperança Camps, el mes de setembre de 2015 va dir, en relació a la programació d'IB3 (televisió autonòmica de les Illes Balears): "menys mar, menys cuina, menys camp i més cultura".

Són uns quants ja els que han vist en aquestes paraules que la consellera vol eliminar un dels programes estrella d'IB3: Gent de la Mar. Jo no he estat capaç de trobar cap referència explícita cap a la supressió d'aquest programa -i programes sobre la mar n'hi ha molts al canal autonòmic, sobre tot a l'estiu-. Supòs que algún diari sensacionalista que ho ha escampat i algún altre opinador que ho difón deuen tenir més información que jo o simplement volen tirar escombraries sobre la nova consellera. El temps ho dirà.

Gent de la Mar és un programa familiar, amb un format d'entreteniment on totes les activitats al voltant de la mar hi tenen cabuda. I és un dels programes de més audiència d'IB3.

Com explica el company Porkulio, de Pesca en Castellón, una de les coses més positives del programa és que

"... es tracta de viure el dia a dia de la gent relacionada amb el mar. En això són brutals, des del format, passant per la música i la fotografía, fins el bon rotllo que transmeten els protagonistas i el to relaxat i natural de les situacions que es van succeïnt...". (Podeu llegir l'article sencer aquí).

Manolo Barahona, un dels presentadors i gran cuiner

Al programa se'l pot criticar per molts factors, però és indiscutible que som molts els aficionats a la pesca que hi estem enganxats i que té un impacte important sobre el sector: parlant amb un amic que fa feina a una botiga de pesca me va comentar que cada setmana, depenent del reportatge de Gent de la Mar, veníen un tipus o altre de productes. Per exemple, quan sortien a pescar déntols, es venien ploms i hormetjos per fer curri de fons; quan sortia la pesca de galls, el rodet elèctric que empraven al programa es venia més que mai, i de la pesca amb inchiku ja n'hi en parlem, ara tothom hi pesca!

Tant la consellera com la productora del programa haurien de prendre consciència de la importància del programa. Els que el fan tenen una oportunitat genial per transmetre la pesca responsable (imatges com la pesca d'orades d'escassos 20cm, pagells petits, cantaretes... fan més mal que bé i si fossin tornades a la mar donarien una lliçó als milers d'espectadors que tenen). I aquest missatge segur que seria d'utilitat per a la consellera, ja que la feina de conscienciar envers el respecte a la natura és un tema polític que hauria de ser de primer ordre.

Pedro Carbonell, tricampió mundial de pesca submarina i presentador.

Desig que al final la consellera no es referís a aquest programa a l'hora de "llevar mar" de la programació i que tenguem programa per molts anys més. Ara només ens queda estar a l'aguait dels aconteixements i veure si a l'abril comença la quarta temporada. Esperem que sí.

Podeu veure els programes de les tres temporades de Gent de la Mar a la página web d'IB3 pitjant aquí.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Denúncia a la pesca industrial i a Mercadona.

Fa unes setmanes vaig anar per casualitat a comprar a un supermercat, Mercadona (ho dic perquè quedi ben clar). Vaig quedar parat davant la peixeteria a veure què tenien. La curiositat fa que cada cop que pas per una peixeteria miri què es ven, ja que això és indicatiu de dues coses: el que es pesca i el que es consumeix.

Al mirar detingudament vaig fitxar-me en un caixó de peix que tenia un cartellet que indicava "morralla", a 6,70 euros/kg. La meva sorpresa va ser que al que ells li diuen morralla, jo hi vaig veure una matança. Podeu veure la foto. 

Al caixó hi havia un futimé d'espècies molt valuoses, que es poden fer molt grans i que allà hi figuraven com a "morralla". Devora els típics serrans de roca hi havia pagells que no arribaven als 10 cm, càntares com la meva mà, caproigs que no feien els 100 grams, escórpores diminutes, aranyes i rafels que feien pena i l'estrella: un gall de sant pere més petit que el cartell que anunciava el seu preu.

No som capaç de recordar ni quina barca de pesca ho havia tret de la mar i comercialitzat, ni l'art de pesca que havien emprat. Però estic gairebé segur que aquestes matances les han fet les barques de bou, que arrassen amb tot el que topen les seves xarxes d'arrossegament. Si ho sabés, no tingueu dubte que ho mencionaria per, al manco, treure els colors als seus responsables. El que si puc dir és el lloc on el venien, Mercadona. Un supermercat al que no vaig mai i no tenc ni idea de si és normal que hi venguin peix d'aquestes espècies i mides. Però supòs que si aquell dia en venien, ho deuen fer sovint.

Crec que aquesta fotografia parla per si sola i és molt il·lustrativa, ara que estem emmig d'una campanya per part dels mariners professionals, en la que ens donen la culpa als pescadors recreatius de la falta de peix dins mar quan la veritat és que el veritable problema és la pesca industrial (us enllaço un article de Javier Sousa a Cotodepezca.com que a mi me va agradar quan me'l van recomanar). És impossible que cap recreatiu agafi en 1 any el que agafa una barca de bou en un dia.  A veure si s'adonen que només hi ha futur al mar si prohibeixen aquests tipus d'arts i es fomenta la pesca artesanal.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Pesca d'Illes: una magnífica revista de pesca en català

Avui deixaré de banda un poc el parlar-vos d'esquers o de com pescar una o altre determinada espècie. Aprofitaré per fer una mica d'homenatge, si és que se li pot dir així, a la revista Pescad'illes o Pesca d'Illes. Podeu veure el seu web aquí.

Fa molts anys vaig anar al quiosc i, com a lector habitual de tot el que tengui a veure amb pesca d'aigua salada, vaig fixar-me amb aquesta revista. Tot d'una vaig pensar, una revista de pesca en català feta a Mallorca? Doncs sí. Des d'aquell moment, l'octubre del 2010, no he deixat de comprar-la cap número. Era el número 15 i ja han arribat al 45!

La revista en sí té una sèrie de seccions fitxes que solen sortir a cada número. Solen començar amb una secció de notícies breus que inclouen vocabulari, novetats, xerrameques, curiositats diverses... i un sempre encertat semàfor on critíquen i donen l'enhorabona a qui ho mereix.

A partir d'aquí hi ha una sèrie de reportatges més o manco extensos sobre algunes tècniques de pesca i materials. I sempre inclouen algun article sobre la tecnologia que empren les barques. Per acabar només comentaré la secció de tutorial, on ensenyen, pas a pas, nous muntatges i bricos que ens poden ser de molta utilitat (són molt inventius i originals aquests de Pescad'illes).

Per acabar destacaré les seccions que més m'agraden. En primer lloc la secció de fotografies que la gent envia. I m'agrada tant perquè no és tracta de fotos de professionals, perfectes, on les captures semblen extraterrestres, sinó que es tracta de la gent normal i corrent, sempre contenta, mostrant la gran captura feta per ells mateixos. La naturalitat i els somriures són el millor, res de professionals posant davant la càmara com a models o famosos.

L'altre secció (si se li pot dir així) que mai deix de llegir és la d'opinió. M'agrada molt la opinió d'un Sorell Impertinent, l'editorial, la glosa i els breus on Pesca d'Illes expressa el rebuig a certes pràctiques polítiques i pesqueres que a mi també me semblen molt malament.

 

Al llegir-la per primera vegada ja me vaig donar compta de les dues virtuts que més m'atreuen de la revista. La primera és que els seus articles estan enfocats a que la gent aprengui a pescar les distintes arts de pesca. No és una revista que se dediqui a mostrar grans captures, fotos espectaculars, etc. Sinó que el que pretén és ser un material didàctic per a que tothom pugui anar a pescar amb una mica d'idea. Fins i tot tenen una secció tutorial on ensenyen a fer determinats bricos i muntatges que després posen al youtube.

La segona gran virtut que té és que compta amb una línia editorial i un posicionament molt marcat, clar i directe. Després d'anys de llegir-los, de prestar atenció als seus columnistes, al glosador, als dibuixos i vinyetes, crec que puc dir sense equivocar-me que són una revista compromesa amb les persones (no els ha faltat la crítica a la crisi/estafa, retallades, etc.), la pesca, els pescadors, la indústria de la mar i el medi. Aquest darrer fet, el respecte a la natura, el rebuig a les massacres, el gaudi de la mar... és el que li aporta un punt molt important al meu parer.

Només me queda felicitar a la gent de Pesca d'Illes, per la seva bona feina i perquè cada dia tenen més seguidors arreu de les Illes (i també de fora, ja que es distribueix al País Valencià i a Catalunya). Ara han començat una nova etapa: desde 2007 era una revista bimensual, però ara, per millorar la qualitat i per no estressar-se, passaran a fer-la trimestral. Com ells mateixos deien al número 44, a alguns no ens ha fet cap gràcia, però entenem que si el canvi ha de ser per millor, doncs benvingut sigui. I ja estem ansiosos per saber de què anirà i quan sortirà aquest número especial que ens han promès, amb més pàgines!

Espero que els que no conegueu la revista li pegueu un cop d'ull i ja me direu si us agrada o no. Estic convençut que no us decepcionarà.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Ocellets Yo Zuri Pata Pata Q

Aquests dies han arribat a les meves mans els nous esquers de Yo Zuri per calamars i sípies, els Pata Pata Q. Encara no els he pogut probar, però ja us en puc contar quatre cosetes. I, per la pinta que tenen, estic segur que seran efectius i pescaran molts calamars.

La marca japonesa ha apostat per fabricar-los en dues mides: 

     -2.5, 10gr. i 5 segons/metre.
     -3.0, 14.5gr. i 3,5 segons/metre.

Que els fessin en una mida més gran no estaria malament.

Els primers, que són els que jo tenc, són ideals per l'inici de la temporada, quan convé pescar els calamars i sípies amb esquers més petits. A més, la seva moderada velocitat de profundització és molt útil per a zones de poc calat i també per a fer pesques lentes de la sípia. Per altre banda, els més grans són un tot terreny. 

Lacarta de colors, com en totes les games de la marca japonesa, és espectacular. Els que veieu a la imatge d'alt (que no els fa justícia) són els colors GOG, LP i BLRK. Aquests dos darrers colors són glow (s'il·luminen internament quan els donam llum directa). L'LP té un glow normal mentre que el BLRK té un glow de color blau.

Com ens tenen habituats els de Yo Zuri, aquests esquers tenen una sèrie d'innovacions tecnològiques que fan que es converteixin en ocellets "top". Com podeu veure a la foto, els Pata Pata Q tenen novetats importants (tot i que altres models com els Mag Cast també ho incorporen): la primera és el protector del plom, per a què no es faci malbé quan xoqui contra les pedres. La segona novetat és la més espectacular: les aletes de silicona. Aquestes, com es pot veure el vídeo de més avall, és mouen de manera molt natural i vibren amb la més minima corrent. La veritat és que jo crec que són un gran avanç respecte de les típiques plometes.
 

Una altre diferència important amb altres esquers és que han dissenyat els caps molt més prims. A la foto podeu veure la comparació amb un DTD, un Yo Zuri Aurie Q ACE i el Pata Pata Q. Aquest darrer és el que queda més avall a la foto. La estretor del cap és molt evident. I això, lluny de ser anecdòtic, fa que el moviment de l'esquer en qüestió sigui diferent. Els Pata Pata Q tenen un moviment en Z molt més curt que la resta i redueixen, segons Yo Zuri, un 8% la distància d'estirada (jerk). Això, que sembla un poc una tonteria en realitat no ho és: l'ocellet d'aquesta manera està més temps dins l'aigua ja que a igual nombre de jerks la distància és menor. Al marge que això pot "excitar" més als depredadors. 

Us deixo amb el vídeo. Està en japonès, però la veritat és que val molt la pena veure'l. Ja ho diuen, una imatge val més que mil paraules.

 

Ara només falta que siguin tan efectius com bonics. Ja diré més coses quan els provi i no dubteu en dir-me el que en pensau, si us donen captures o si són una "birria" d'esquers.

 

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Rajades i ferrasses a surfcasting a Mallorca: una pesca espectacular.

Són innumerables les espècies que es poden pescar des de les costes de Mallorca. La gent que va a pescar a Surfcasting tant a les pedres, mollets o platges no sol fer una pesca del tot selectiva, sinó que intenta pescar "allò que piqui". Tot i que hi ha gent que aprofita algunes temporades per intentar pescar l'orada, el mabre, el llobarro...  Allò menys freqüent, i per això hi dedico un post, és anar a pescar rajades (Raja miraletus) i ferrasses (Dasyatis pastinaca) desde costa. 

Qualsevol platja és bona, però millor les més profundes.

Podeu pensar, "i ara, aquest, perquè vol pescar aquests peixos poguent-ne pescar d'altres?". Doncs la resposta és bastant senzilla: són peixos molt peculiars, que es fan de mides considerables (les ferrasses arriben a fer 2,5 metres de llargària incloent-hi la cua i 1,5 metres d'ample; la rajada arriba a fer els 70 centímetres), amb molta força i moltes vegades amb picades brutals. A més, si aconseguim treure una rajada de l'aigua, crec que hi ha pocs peixos de millor qualitat a l'hora de menjar-los.

Les rajades són un peix boníssim per menjar.

A gairebé totes les platges podem trobar ferrasses, rajades i altres "mantes". Tot és saber on són més freqüents (platges amb certa fondària, ja que a partir de cinc metres de fondaria hi son més freqüents), les èpoques de l'any millors, la millor hora i quina esca posar a l'ham. Per començar, cal dir que la millor època de l'any per a pescar-les és l'estiu, quan l'aigua està més calenta. En època estiuenca tant ferrasses com rajades s'acosten molt més a la vorera. És sobre tot a principis d'estiu quan podem trobar els exemplars més grans de ferrasses, ja que s'apropen a la costa a reproduir-se.

La força d'una ferrassa entrada en kg és increïble!

Tant les rajades com les ferrasses són peixos que s'activen molt més a la nit, tot i que durant el dia i, sobre tot a la posta de sól, se'n poden pescar. Durant les hores de més sol solen enterrar-se en l'arena i esperar la caiguda de la nit per anar a la recerca de menjar.

Anau en compte amb la pua de la cua!

Una part important a tenir en compte per la seva pesca és la seva alimentació. El menjar habitual de les ferrasses són els crustacis i els moluscs. En canvi les rajades menjen peixos i invertebrats. Una esca que sempre m'ha donat molt bons resultats amb aquests peixos i que sempre uso quan els intento pescar és el cuc americà. No falla. Els encanta.

Convé tornar a l'aigua tots els exemplars petits.

El montatge que a mi millor m'ha funcionat és el plom corregut. Aquest tipus de montatge permet posar braçols llargs que deixin reposar bé l'esca sobre l'arena. Això és molt important, perquè aquests peixos mengen al fons. El bressol llarg i més bé prim també és important, perquè normalment es col·loquen a sobre de l'esca per menjar, ja que tenen la boca un tant centrada davall el cos i no han de notar cap tipus de tensió, fil, etc. La boca és molt allargada, però no molt gran, per tant els hams no poden ser molt grans. Amb un número 1 o 2 en tendrem prou. De totes maneres, l'esca és la que marca més la mida de l'ham.

Si pica qualsevol altre peix tampoc hi farem un lleig...

Quan anam a la mar, tot i que enfoquem la pesca a una determinada espècia o conjunt d'espècies, mai sabem exactament que ens picarà. Les esques no són del tot selectives i els montatges no funcionen únicament per a una única espècie. Així que, com veis, sards, mabres, orades, aranyes... i fins i tot pedaços acaben picant! I és que en zona de rajades i ferrasses hi ha de tot!

Mira que és difícil clavar un pedaç amb un ham de l'1...

Dues darreres recomanacions. En cas d'anar a una zona rocosa, és important portar un salabre prou gran, ja que aquests animals poden ser molt grossos. En alguns casos no està de més portar un ganxo llarg, que també pot servir-nos per treure l'animal de l'aigua a una platja, ja que els últims metres, quan ja toca la panxa a l'arena, costa molt d'arrossegar amb el fil. La segona recomanació és la més obvia: anau alerta amb la cua. Allà hi tenen una pua que us intentarà clavar mentre us tengui a prop. Aquesta no és verinosa, però si que molt dolorosa. Així que, aneu en compte!

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.