dimecres, 3 de febrer del 2016

Calamars a la correguda

La pesca de calamars és la que més practicam durant aquests mesos de fred. I ho fem de totes les maneres possibles. Els que seguiu el bloc Pesca a Mallorca ja sabeu que m'agraden les coses noves, experimentar i pescar de totes les maneres possibles. Per això m'he dedicat als calamars a eging, també amb peix viu i, ahir, també a la correguda. 

Pels que no sou de Mallorca tal vegada la paraula "correguda" us sonarà extranya, però és el nom que se li dona a la pesca de calamars a curri. Explicaré breument en què consisteix aquesta tècnica i les seves claus.


Equip
Es necessita un equip lleuger. Nosaltres empram canyes d'spinning o eging, de poca acció i parabòliques, d'entre 240 i 270cm (la mida no és molt important, les empram així perquè són les que tenim). El motiu és que la canya ha de poder amortiguar les estirades del calamar, ja que poden arribar a ser molt potents si sumam la seva força a la velocitat de la barca en marxa, ja que no l'aturam en cap moment. 
Els carrets que empram també són petits. I això també és deu a que els calamars no són exigents a l'hora de la picada i el que sí que necessitem és una recollida molt lenta, ja que sinó els calamars podríen rompre's en cas de recollir-los molt aviat. Molt important també és que el fre sigui suau.
El fil que empram normalment és fil trenat i prim. Que sigui trenat ho fem per notar qualsevol enganxada d'algues, plàstics, etc. I, si és trenat i prim, en cas de fer un poc de vent o el mateix vent que provoca la barca en moviment, la comba és menor. Hi ha gent que empra fil de nylon perquè és més elàstic i hi ha menys possibilitats de perdre la presa.
És imprescindible també un bon salabre o gambaner si no volem aturar la barca cada cop que ens piquin i arriscar-nos a que les esques, que són sinking, vagin cap a fons i enroquin.


Esquers
Els esquers són els típics minnows amb corona final. Normalment fan 9 a 11 cm, tot i que n'hi ha de més grans i de més petits. Aquí molta gent els diu "maria", perquè la casa japonesa Maria va ser de les primeres en comercialitzar-los, tot i que actualment hi ha un surtit molt gran de marques i colors a les botigues de pesca. 
Sobre els colors... ja sabem que això va a gustos. A aquest reportatge veureu els dos que ens varen funcionar millor ahir. Però com que els calamars no hi veuen en color, sinó els contrastos...


Tècnica i muntatges
És tracta básicament d'anar arrossegant els esquers amb la barca en marxa. Però aquí hi ha algunes coses que s'han de tenir en compte. En primer lloc, i per mi més important, és que la velocitat ha de ser lenta, entre dos i dos nusos i mig. Més lent els esquers "ballen" poc i més ràpid potser perdem picades o rompem els sacarins dels calamars.
Una altre cosa a tenir en compte és la profunditat. Hi ha la creença de que si es pesca en aigües des dels dos metres fins als vuit, no fa falta posar plom, ja que els esquers profunditzen prou. Si es passa dels vuit metres de profunditat cal posar un plom, que es recomana que sigui tipus planejador o paravan. Això és perquè quan piqui el calamar, el plom planejador pujarà a la superfície i veurem bé la picada. Per pescar a menys de dos metres el truc està en pulir o rebaixar el babero dels esquers perquè profunditzin menys. Anau alerta els que tengueu barques de prou calat.
Quan als muntatges, podem posar un únic esquer, lligat a uns metres de fil de fluorocarboni (un 0,30 més o manco està bé), o bé podem fer un muntatge amb varis esquers separats entre si per entre 50cm o 1 metre. Molta gent posa alguns ocellets típics o "barriletes" a la línia. Això ho fan perquè alguna vegada el calamar pica a l'ocellet i no al minnow (no passa gairebé mai). Però jo ho poso per tal de que pareixi que el minnow va darrera un banc de peixets i cridi més l'atenció. Un altre muntatge, si tenim prou profunditat, és posar varis minnows a la mateixa línia. Aquest és més efectiu, ja que els baberos fan que vagin a diferent profunditat i el seu moviment fa que siguin més atractius. 


Per acabar hem de tenir en compte que s'ha de pescar amb el fre del carret molt obert. Al menor toc, el calamar ens ha de poder treure fil. I això perquè cal tenir en compte que normalment venen agafats pels sacarins llargs i entre les estirades de l'animal i la velocitat de la barca, qualsevol cop sec pot rompre la pell del calamar i perdríem la presa.
Sobre l'hora millor per a la pesca no fa falta dir res. Tots sabem quan estan més actius els calamars, quan poden picar i quan no picaran per molt que ens hi esforcem.

Final?
Arribats a aquest punt només puc dir que aquesta tècnica m'encanta. Pescar durant la posta o sortida de sol, amb la barca en moviment, mirant els paisatges, xerrant amb els amics i amb el cuquet a l'estómag esperant sentir sonar la bobina del carret. En un instant, inesperat, la canya es doblega, el carret xiscla i algú exclama "picada, picada", pugen els nervis, "agafa el salabre", "va, va", "ja és nostre", i somriures d'orella a orella... avui sopam de calamar!


Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

6 comentaris:

  1. bona entrada!! aqui no tenim costum de pescar-los aixina, sempre anem a la ronça (derivant amb la corrent) pescant-los com si foren sépies pero amb jerks més enérgics i pujant-los més

    igual probe esta técnica algún día ;)

    ResponElimina
  2. Doncs conec molts que han abandonat la ronsa després de provar la correguda. És relativament senzill, més relaxat i et permet fer distàncies cercant d'un lloc a un altre, pel que abastes un camp de pesca major. A sobre, solen sortir mesr grans a la correguda.

    Si ho proves, ja ens contaràs!

    ResponElimina
  3. vinga igual prove, quin grams de plom per a curricar a 16m i un model todoterreno? ;P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí no solem usar ploms, ja que pesarien massa, hauríem de dur equips més durs, es notaria menys la picada...
      El millor de tot és emprar un profunditzador anomenat "Planer" d'Evia. És un mecanisme super efectiu. Quan curricam profunditza prou, però quan piquen el mateix profunditzador canvia la seva posició i puja a la superfície. Així es noten perfectament les picades i els calamars són molt fàcils de pescar.
      La veritat és que és molt senzill d'emprar i molt efectiu. Amés, no val molt.

      Per altre banda, no sé que dir-te en els models "totterreny". Aquí s'empren gairebé sempre esquers Rapala o DTD. El DTD et recomano molt el color moll (salmonete) que surt a la foto. Els rapala, el rosa de la foto va molt bé, però són molts els que empren els atigrats en diferents colors. Jo som dels que pensen que el color no és tant important com els contrastos que faci l'esquer. Això sí, empraria mides d'11cm i no de 9cm.

      Esper haver-me explicat bé i veure prest una entrada al teu bloc amb molts calamars pescats a la correguda.

      Elimina
    2. gràcies!! ara me queda tot ben clar, a vore si me faig amb un equipet i prove jejeje ;)

      Elimina
    3. De res home. L'únic que puc dir-te és que tenguis sort i que no t'obsesionis en posar l'esquer al fons, a d'alt o mitges aigües piquen igual.
      Ja contaràs!

      Elimina