Comença la temporada d'eging!

 

Amb l'arribada del fred a Mallorca arriben també els cefalòpodes a les nostres costes, tot i que durant tot l'any se'n poden pescar esporàdicament. La baixada de la temperatura de l'aigua fa que tant pops com sípies i, sobre tot, calamars, s'acostin molt a la vorera i els poguem pescar amb tot tipus d'arts sense necessitat d'una barca.

Ja sigui amb una fitora tradicional, amb salabre, amb una popera (comprada o el típic padaç blanc amb una pedra a dins), amb reclam de sípia femella, barqueta de miralls, amb peix viu o mort... són moltes les maneres de pescar aquests animals tant espectaculars que s'empren a Mallorca.

La manera que més m'agrada a mi de pescar tant sípies com calamars (tot i que també se poden agafar pops) es l'EGING. Aquesta tècnica, provinent del Japó (que ho són d'avançats els japonesos en matèria de pesca), consisteix en pescar cefalòpods amb esquers artificials: els anomenats "pajaritos", "jibioneras" o "squid jigs".

Aquesta pesca es basa en llançar i recollir d'una forma determinada (estirades o "jerks", recollides lineals...) aquest tipus d'esques que s'assemblen a peixets o gambetes. Per fer-ho es necessita bàsicament una canya d'spinning d'acció 10-30 o similar (és recomanable emprar una canya específica d'eging, però no cal gastar-se els diners si teniu una d'spinning lleuger) i un carret que no fa falta que sigui gran. Amb un 2500 en tendrem prou. Es recomanable sempre emprar fil trenat que pot ser de mida molt reduïda. Amb 8 lliure ens és suficient. Tot i que aquests animals poden arribar a passar del quilo, la seva força és poca i només solen treurer fil del carret les dues o tres primeres estirades. Per això convé dur sempre el fre molt fluix. Portar fil trenat prim també ens facilita notar les picades, clavar millor i, sobre tot, llançar molt més lluny. Sense deixar de banda que notarem menys l'acció del vent i la corrent.

En aquesta pesca també és molt important el salabre o gambaner. La delicadesa del teixit dels cefalòpodes fa que a qualsevol estirada més forta o el seu propi pes esqueixi i perdem la presa. Per això, quan piquin cal pegar una lleu clavada i després recollir lentament fins a poder agafar-los amb el salabre.

Els esquers normalment són de colors variats. Els que més s'empren son els roses, taronges i blancs, tot i que n'hi ha de tot color i combinacions. Les mides, que van de l'1,8 al 4,5 fan referència als pesos i centímetres de l'esca en qüestió. Les més emprades i recomanables són les que van del 2,8 al 3,5. Més endavant dedicaré un post als colors, mides, lluminositat, accions, profundització ràpida, lenta, etc. ja que és un tema apassionant i prou complex.

 

Ara només queda anar a posta de sol a una zona on hi pugui haver aquests animalons i passar l'estona tirant i recollint, donant vida als nostres esquers, i esperar l'ansiada picada d'algun calamar o sípia (un altre dia explicaré les maneres de recollir i pescar-los, ja que són diferents per una i altre espècie). 

Per acabar us donaré un consell. La gent, equivocadament, pensa que els calamars es senten atrets per la llum. I això és mentida. Al contrari, els calamars són "llumifugs", tenen por de la llum i fugen. El fet de que es pesquin a zones il·luminades o amb llum artificial és perquè la llum atreu peixets, que són l'apat dels calamars. D'aquesta manera, els calamars aprofiten les obres per fer atacs als peixos que pasturen per la llum. Dit això ja sabeu, cercau zones amb llum i obres i no enceneu la llanterna ni el focus frontal, que els espantareu!

Salut i pesca responsable. 

Pesca a Mallorca.