dilluns, 18 de gener de 2016

Iniciació al surfcasting

Fa bastant temps vaig publicar un article a la web http://www.pescandoenmallorca.com sobre com iniciar-se a la pesca a surfcasting. La motivació venia de que hi ha molta gent que quan s'inicia al surfcasting té molts dubtes. Així que em vaig decidir a explicar (molt resumidament) com faig jo per pescar al surfcasting i intentar temptar peces com l'orada , el llobarro, el sard, el reig... 

1- Equip.
Es necessita una canya, un rodet i un fil que et permetin treure metres i posar l'esquer el més lluny possible, pel fet que generalment com més lluny, més profunditat a la platja. Encara que no hem d'oblidar que no sempre el peix està lluny, sinó que moltes vegades el podem trobar a prop. Per això es fan servir canyes de carboni, de tres trams i d'uns 4,20-4,50 metres de llarg.

El rodet també té una funció important. No ja per portar la peça més o menys ràpid, per la seva potència de fre o per la seva finor al recollir, sinó més aviat pel bé que "escupi" el fil de la bobina. Com millor expulsi el fil, més metres guanyarem. Són molt útils en aquest sentit les bobines còniques.



El fil també juga un paper molt important. A menor diàmetre, més metres s'aconsegueixen treure, ja que la fricció de l'aire afecta més a fils més gruixuts. Així, com a major gruix, més pes. Personalment uso fils del 0,14 per platges de sorra i bon temps. Si hi ha algues o roques soltes uso fil del 0,25. En espigons i zones rocoses empro fils del 0,35 al 0,50. No s'ha de tenir por. Un fil del 0,14 et treu fàcilment una orada entrada en quilos. Encara que si vaig a llobarro, sempre poso un fil una mica més gruixat pel que pugui passar i perquè solen caminar més a prop de la vorera. Recordeu que si feu servir fils menors del 0,35 convé posar un pont cònic (cua de rata) que vagi del gruix del fil i acabi en 0,50 o 0,57. Això farà que no partius la línia en el llançament.

El plom dependrà molt de l'acció de la canya. Però en aquest tipus de canyes se solen utilitzar ploms des de 100 grams a 130. Com més aerodinàmic sigui el plom, més metres. És molt recomanable utilitzar ploms DCA o Topwin, que tenen forma de bala amb una vareta més o menys llarga. Són els ploms que volen més.


2-El muntatge.
 El muntatge més efectiu baix el meu punt de vista és el del "plom corregut". Serveix tant per a peces desconfiades com per a peces que "li entren a tot". Es tracta d'aconseguir senzillesa. Al fil mare o a la cua de rata cal passar el plom. Després se li posa una boleta de silicona i després se li lliga un mosquetó o torniquet. Si ens fixem, el plom corre per la línia i fa límit en la boleta, que evita que el plom danyi el nus. A l'mosquetó se li lliga ia la cameta de l'ham. Jo uso fil de fluorocarboni (és el més invisible). Depenent de l'estat de la mar i de la corrent, empro fils que van del 0,22 al 0,30 i llargs de 3 metres. Per mi l'estàndard són cametes del 0,24 de 3 metres.

Muntatge de plom corregut.

L'ham és un tema controvertit. Jo ho tinc clar. Odio matar peixos petits. Així que no empro hams més petits del número 2 i normalment poso del número 1 o 1/0. També depèn del tipus d'esquer. Hi ha milers de models. A mi m'agraden els model "Chinu". Quan vas a la botiga i veus hams que valen 3 cèntims la unitat i altres que valen 50 cèntims cada un, fa mandra desemborsar la pasta, però val la pena comprar-bons. Recordeu que és on el peix es clava. 

3-Esquers.
 Hi ha molts esquers i depenen molt de cada pescador, de la zona, del que vulguin aquest dia els peixos... Però generalment per a l'orada s'usen: tites, tites gaditanes, americà, cranc. Encara que hi ha molts més esquers.

Per el llobarro se solen utilitzar molt més esquers com el peix viu (és un altre muntatge), la sípia, calamar, sardina (i peixos similars).


Si es tracta de pescar sards, amb qualsevol dels esquers abans esmentats entren bé. També funciona molt bé el llagostí o gamba.

 
Els mabres se solen pescar amb cucs més fins, tipus cuc americà, coreà... encara que no li fan fàstics a les tites tampoc.


Esquers hi ha moltíssims més. Només he posat els que més es solen usar per a cada espècie.


Aquí faré un incís a dues esques que a mi me semblen del millor que hi ha i que aquí a Mallorca s'usen molt poc. En primer lloc vull mencionar la llombriu. Aquí només es sol usar en campionats, però no per la pesca del dia a dia no s'empra, ja que les botigues de pesca no en tenen si no ho encomanes amb antelació. La segona esca, que per mi es la que més m'agrada, és el llobarrero. Si teniu oportunitat d'emprar-la cal tallar-la a trossets d'uns 5 a 10 cm, lligar-lo amb fil de licra i llançar. Ara ja només queda esperar la picada. Per cert, només una botiga de pesca de les Illes en porta baix encàrrec: Casa Calico.



Conclusió.
 Al surfcasting hi ha molts factors que poden influir en fer més o menys captures: el vent, l'estat de la mar, l'hora del dia, els corrents, el tipus de fons, la profunditat, l'època de l'any, la lluna ... tot això ho coneix el pescador a força d'anys d'experiència. Però la veritat és que per mi els més important, a part de sortir molt a pescar, és una bona presentació de l'esquer, en un ham adequat i amb una cameta "invisible" (si pot ser fluorocarbono i fineta). També és important que el peix no noti la tensió de la canya al primer moment, d'aquí el pescar amb cametes llargues i a plom corregut. Amb aquest muntatge i paciència, sortiran peixos segur.

Espero que us sigui útil aquesta introducció a com pescar a surfcasting i que els pescadors ja avançats doneu les vostres opinions i aporteu els vostres consells.

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada