Capvespre d'espets

La cosa amb els calamars està molt malament darrerament. O potser som jo que en trec ben pocs. Per això l'altre dia vaig dedicar-me a fer un poc d'spinning als depredadors més abundants de les nostres illes: els espets. I la veritat és que en varen sortir bastants i amb diferents esquers.

El primer va sortir amb un Rapala Magnum Flotant de 9cm de cap vermell i cos blanc. Tenc pendent dedicar un reportatge a aquest esquer, ja que l'han descatalogat en aquesta mida i a mi em sembla senzillament genial.

El següent espet va sortir amb una còpia xinesa del Feed Shallow de color blanc. La veritat és que aquesta esca en dóna molts. No he provat  l'original, però si pesca igual de bé, deu ser la bomba.

Després d'uns quants llançament amb altres esquers vaig posar un infalible: el Yokozuna Gitana en color sardina. Aquest esquer, que no val res (menys de sis euros si no record malament) el vaig descobrir gràcies al company de Pesca en Castellón al foro Surfcasting.es. I tenia raó: llanço, peg dues estirades lleus i... zas! picada!

Després de canviar d'esquer (com faig sempre que agaf un peix: canvio d'esquer per intentar enganyar els peixos amb diferents plàstics) i probar amb varis, i després de perdre un bon espet amb un Yokozuma Montera, vaig tornar a posar el Rapala Magnum Flotant. En una estona ja tenia novament persecucions fins que va clavar aquest magnífic espet.

Per últim vaig probar varis esquers més fins que vaig decidir posar el Seaspin Mommotti en 14cm. Aquesta esca és brutal, té un nedar molt nerviós si es pesca a estirades (jerks) i en canvi, en recollina linial té un moviment que a mi me sembla molt poc atractiu. Al ser slow sinking (descens lent), vaig pensar que podría enganyar algun altre depredador. I, després de diverses persecucions... zas! un nou atac.


Després de cinc grans espets, que no vaig pesar però que no eren petits, i després d'haver disfrutat durant unes hores amb un equip lleuger, vaig donar per acabada la jornada de pesca amb un somriure d'orella a orella. Qui diu que els espets no són divertits! Per cert, no ho dic mai, però tots varen tornar sans i estalvis a l'aigua. I no és que jo practiqui el captura i amolla per norma, però a casa no som massa de menjar espet.

Salut i pesca reponsable.

Pesca a Mallorca.

Tendències a la pesca a les illes 2015

Al número 44 de la revista Pesca d'Illes, corresponent als mesos de juliol i agost de 2015 va sortir una enquesta (amb més de 450 respostes) sobre quines són les tendències a la pesca a les illes (tot i que també hi inclogueren respostes de Catalunya i el Pais Valencià). He demanat permís als companys per reproduïr els resultats i fer-ne una valoració. Des d'aquí, moltes gràcies.


1. Quina modalitat de pesca practiques més sovint?

No m'extranya gens que la modalitat que més és practica sigui la pesca a fons. Són molts els pescadors que surten amb la barqueta a fer serranets i el que caigui. Si això ho ajuntam amb el jigging i el curricà, sembla que la pesca amb barca supera, amb molt, la pesca desde terra.
Sobta que tant poca gent practiqui spinning. Pot ser per la falta de llobarros? Per la dificultat d'aquesta pesca? Perquè encara no s'ha posat de moda?

 

2. Pesques des de barca o des de costa?

Fent la contra a l'estadística anterior, resulta que molta més gent pesca des de costa. És lògic, ja que hi ha més gent que no té barca que la que en té. I també perquè diuen que són molts els que amb la crisi han venut o aparcat les barques. Però també és cert que hi ha pescadors que no van a la mar si no els convida algú a anar-hi en barca.

 

3. Quina és la modalitat que no practiques i que t'agradaria fer?

Segons ens conten els de Pesca d'Illes la gent va darrera la pràctica de modalitats en que es poden pescar grans depredadors: l'spinning, el curri de fons, el jigging o la pesca de tonyines. Tots somiam en pescar un peix enhorme, tot i que dedicam esforços a pesques més senzilles.

4. El peix que més t'agrada pescar és... 

Cada modalitat de pesca té el seu peix, però està clar que els mallorquins optam per dues coses: els peixos grans i els peixos que gastronòmicament són millors. És a dir, ens agrada pescar déntols i túnids, que donen una gran batalla; o bé ens agrada pescar cap roigs, galls, llobarros o raors, que són exquisits a la taula.

M'ha extranyat el tema dels llobarros, sobre tot per l'escasesa que hi ha a la majoria d'indrets de la illa. També m'ha sorprès el baix tant per cent de l'orada, quan a surfcasting és la peça més desitjada.

 

5. Quantes vegades surts a pescar a l'any?

Segons els lectors de Pesca d'Illes, hi ha pescadors que surten moltíssim a la mar, més de 100 vegades a l'any, i altres que molt poc, una dotzena de dies. Segons el recompte fet per Pesca d'Illes, la mitjana és de més de 50 vegades a l'any per pescador. O sigui, gairebé un pic per setmana. Sembla moltíssim!

6. Consideres que l'estoc de peix és millor, igual o pitjor que fa cinc anys

Com podeu veure a la gràfica, la majoria de gent pensa que cada vegada hi ha menys peix a la mar. Però gairebé la meitat de la gent pensa que això no és cert i que hi ha igual o més peix. Si m'ho demanau a mi ho tenc molt clar: cada any que passa (amb algunes excepcions) pescar es torna més complicat.

7. Quant gastes cada any en marerial de pesca, baixos, complements i esca?

Segons la revista, la disparitat de respostes ha estat molt gran. Des dels que gasten moltíssims diners a altres que gairebé no gasten res. Segurament deu anar en relació a la modalitat que practiquen i al número de vegades que van a pescar a l'any. Però han fet un càlcul aproximat i els ha donat que si els pescadors es gasten una mitjana de 300 euros l'any a les botigues, el total de negoci a les Balears és de 31 milions d'euros! Són molts diners com per ser un sector marginat per les institucions.

8. Creus que s'haurien d'implementar més mesures de protección o creus que ja está bé així?

Segons ens diuen, la varietat d'opinions va ser molt gran. Però destaca que molts pescadors pensen que s'haurien de potenciar reserves marines integrals on no s'hi pugui pescar de cap manera, i també regular més la venda de peix il·legal i la pesca submarina.

Jo pens en aquest punt que s'hauria de prohibir la pesca d'arrossegament i també que s'hauria de posar talla mínima a totes les espècies i augmentar-la en aquelles que ja la tenen. Són ridícules les que hi ha a l'actualitat.

9. Relació qualtat-preu dels equips i si aquesta ha millorat o empitjorat en els darrers anys.

Sembla que gairebé tothom pensa que la qualitat dels materials augmenta més que el preu així com passen els anys. No sé quin paper hi juga el màrqueting i la fabricació a països pobres on s'explota a la gent per quatre duros en aquesta equació.

 

10 i 11. Compres habitualment a la botiga del carrer o per internet?

La majoria de gent segueix comprant a les botigues de carrer, tot i que hi ha un 30% que compra per internet i un 27% que ho fa a les dues bandes. Baix el meu punt de vista és molt important comprar a les botigues d'aquí ja que poder tocar el material, xerrar amb els venedors i clients, tenir un tracte amable i solucions a l'instant... no té preu. M'alegro de que les coses encara vagin així, tot i que cada cop hi ha més gent que compra per internet.

Conclusions.

No se si fa falta que tregui cap conclusió meva, ja que l'enquesta parla per si sola. Les tendències sembla que són la pesca a fons, tant des de costa com amb barca. O sigui, la pesca de tota la vida. Però tots somiam a pescar peixos grans, dels que no hi caben al forn. Caràcter mallorquí? Senzillament és el que hi ha.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Iniciació al surfcasting

Fa bastant temps vaig publicar un article a la web http://www.pescandoenmallorca.com sobre com iniciar-se a la pesca a surfcasting. La motivació venia de que hi ha molta gent que quan s'inicia al surfcasting té molts dubtes. Així que em vaig decidir a explicar (molt resumidament) com faig jo per pescar al surfcasting i intentar temptar peces com l'orada , el llobarro, el sard, el reig... 

1- Equip.
Es necessita una canya, un rodet i un fil que et permetin treure metres i posar l'esquer el més lluny possible, pel fet que generalment com més lluny, més profunditat a la platja. Encara que no hem d'oblidar que no sempre el peix està lluny, sinó que moltes vegades el podem trobar a prop. Per això es fan servir canyes de carboni, de tres trams i d'uns 4,20-4,50 metres de llarg.

El rodet també té una funció important. No ja per portar la peça més o menys ràpid, per la seva potència de fre o per la seva finor al recollir, sinó més aviat pel bé que "escupi" el fil de la bobina. Com millor expulsi el fil, més metres guanyarem. Són molt útils en aquest sentit les bobines còniques.

El fil també juga un paper molt important. A menor diàmetre, més metres s'aconsegueixen treure, ja que la fricció de l'aire afecta més a fils més gruixuts. Així, com a major gruix, més pes. Personalment uso fils del 0,14 per platges de sorra i bon temps. Si hi ha algues o roques soltes uso fil del 0,25. En espigons i zones rocoses empro fils del 0,35 al 0,50. No s'ha de tenir por. Un fil del 0,14 et treu fàcilment una orada entrada en quilos. Encara que si vaig a llobarro, sempre poso un fil una mica més gruixat pel que pugui passar i perquè solen caminar més a prop de la vorera. Recordeu que si feu servir fils menors del 0,35 convé posar un pont cònic (cua de rata) que vagi del gruix del fil i acabi en 0,50 o 0,57. Això farà que no partius la línia en el llançament.

El plom dependrà molt de l'acció de la canya. Però en aquest tipus de canyes se solen utilitzar ploms des de 100 grams a 130. Com més aerodinàmic sigui el plom, més metres. És molt recomanable utilitzar ploms DCA o Topwin, que tenen forma de bala amb una vareta més o menys llarga. Són els ploms que volen més.

2-El muntatge.
 El muntatge més efectiu baix el meu punt de vista és el del "plom corregut". Serveix tant per a peces desconfiades com per a peces que "li entren a tot". Es tracta d'aconseguir senzillesa. Al fil mare o a la cua de rata cal passar el plom. Després se li posa una boleta de silicona i després se li lliga un mosquetó o torniquet. Si ens fixem, el plom corre per la línia i fa límit en la boleta, que evita que el plom danyi el nus. A l'mosquetó se li lliga ia la cameta de l'ham. Jo uso fil de fluorocarboni (és el més invisible). Depenent de l'estat de la mar i de la corrent, empro fils que van del 0,22 al 0,30 i llargs de 3 metres. Per mi l'estàndard són cametes del 0,24 de 3 metres.

Muntatge de plom corregut.

L'ham és un tema controvertit. Jo ho tinc clar. Odio matar peixos petits. Així que no empro hams més petits del número 2 i normalment poso del número 1 o 1/0. També depèn del tipus d'esquer. Hi ha milers de models. A mi m'agraden els model "Chinu". Quan vas a la botiga i veus hams que valen 3 cèntims la unitat i altres que valen 50 cèntims cada un, fa mandra desemborsar la pasta, però val la pena comprar-bons. Recordeu que és on el peix es clava. 

3-Esquers.
 Hi ha molts esquers i depenen molt de cada pescador, de la zona, del que vulguin aquest dia els peixos... Però generalment per a l'orada s'usen: tites, tites gaditanes, americà, cranc. Encara que hi ha molts més esquers.

Per el llobarro se solen utilitzar molt més esquers com el peix viu (és un altre muntatge), la sípia, calamar, sardina (i peixos similars).

Si es tracta de pescar sards, amb qualsevol dels esquers abans esmentats entren bé. També funciona molt bé el llagostí o gamba.
 
Els mabres se solen pescar amb cucs més fins, tipus cuc americà, coreà... encara que no li fan fàstics a les tites tampoc.

Esquers hi ha moltíssims més. Només he posat els que més es solen usar per a cada espècie.

Aquí faré un incís a dues esques que a mi me semblen del millor que hi ha i que aquí a Mallorca s'usen molt poc. En primer lloc vull mencionar la llombriu. Aquí només es sol usar en campionats, però no per la pesca del dia a dia no s'empra, ja que les botigues de pesca no en tenen si no ho encomanes amb antelació. La segona esca, que per mi es la que més m'agrada, és el llobarrero. Si teniu oportunitat d'emprar-la cal tallar-la a trossets d'uns 5 a 10 cm, lligar-lo amb fil de licra i llançar. Ara ja només queda esperar la picada. Per cert, només una botiga de pesca de les Illes en porta baix encàrrec: Casa Calico.

Conclusió.
 Al surfcasting hi ha molts factors que poden influir en fer més o menys captures: el vent, l'estat de la mar, l'hora del dia, els corrents, el tipus de fons, la profunditat, l'època de l'any, la lluna ... tot això ho coneix el pescador a força d'anys d'experiència. Però la veritat és que per mi els més important, a part de sortir molt a pescar, és una bona presentació de l'esquer, en un ham adequat i amb una cameta "invisible" (si pot ser fluorocarbono i fineta). També és important que el peix no noti la tensió de la canya al primer moment, d'aquí el pescar amb cametes llargues i a plom corregut. Amb aquest muntatge i paciència, sortiran peixos segur.

Espero que us sigui útil aquesta introducció a com pescar a surfcasting i que els pescadors ja avançats doneu les vostres opinions i aporteu els vostres consells.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Espets en superfície.

Probablement molts de vosaltres no compartiu la meva visió de la pesca. A mi, anar a pescar, estar a la vorera de mar o damunt una barca, ja me reconforta. Si a sobre pica algun peix, doncs millor que millor. Però no és una condició que m'obsesioni. M'ho pas bé pescant des de que prepar la sortida de pesca fins que m'en vaig i pens en com ha anat tot.

Per molts llocs que vaig i parlo amb els pescadors que hi trob, veig que hi ha moltes ànsies d'agafar peix. I també veig molta frustració. Tot això ho dic per introduir el tema del que vull escriure avui: l'spinning.

Són moltíssims els pescadors que proven l'spinning i acaben deixant-lo de banda per les poques captures que dóna. Els pescadors que llegeixen revistes de pesca, miren webs i blocs, pensen que aquesta pesca és molt senzilla, que basta tirar un minnow a la mar, recollir, i ja tens un llobarro dins la bossa. Una cosa que queda molt lluny de la realitat. A Mallorca hi ha pocs llobarros. Però no només és difícil pescar llops, sinó qualsevol espècie, ja siguin tallahams (que també n'hi ha pocs), palomines... 

Possiblement el peix que més abunda a les nostres costes, si parlam de pescar-los a spinning, són els espets (deixant de banda els peixos de temporada com les llampugues, verderols o bacoretes). I aquests són molt "cabrons", ja que són molt fàcils de veure, et persegueixen els esquers sovint, però obtenir una picada no és cosa fàcil. En molts llocs estan molt pescats i no piquen fàcilment.

Tot i l'escassetat de captures i les frustracions de molts, a mi l'spinning m'encanta. I pescar espets a spinning és una cosa que em motiva molt (sobre tot si es fa amb equips lleugers). Sobre tot perquè hi ha un cert grau d'habilitat, d'enginny i de pensar molt la jugada a cada llançament i recollida. Quan els veus perseguint l'esquer, sense picar, lentament i se't passen mil coses pel cap... estir més aviat? Més lent? Faig una aturada? Perquè no pica si ha perseguit més de deu metres l'esca? Serà el color? És per tornar-se boig i a la vegada és molt emocionant, quan després d'aquesta seqüència encertes amb el moviment adequat i l'animal pica l'esquer i comença a sonar el carret.

Dit això, que sembla exagerat però no ho és tant, darrerament he decidit augmentar els reptes i pescar els espets en superfície. Si amb minnows la cosa és complicada, amb passejants i poppers encara ho és molt més. I després de moltes hores he arribat a la conclusió que allò important són les aturades, que han de ser moltes i molt llargues, i que les esques siguin més petites que grans. També he de dir que això té una cosa molt contraproduent, les esques més petites ténen hams petits i a l'hora de clavar aquests animals, es perden moltes picades (a més de les picades fallides que ja de per si té la pesca en suferfície). 

Comentaré les esques de superfície més efectives que jo he provat (tot i que potser no a tothom li funcionin, ja que cada un manejam els equips i esquers a la nostra manera). En qüestió de passejants, el més efectius han estat el Zenith Z-Claw, seguit del Xorus Patxinco en versió 100mm. Però com que m'agraden els reptes i les complicacions, he emprat molt més els poppers. Encara record les paraules d'un colega dient-me "no n'agafaràs cap així". jejeje. El poper que més picades ha tingut és sense dubte el Yo Zuri 3DS Popper, del que ja us en vaig parlar, en segon lloc m'ha funcionat molt bé el Rapala Skitter Pop de 9cm. També he tingut algunes picades amb el Yo Zuri Hidropopper, però no amb la mateixa intensitat (pot ser perquè és més gran?). Així que si hagués de quedar-me amb dues o tres esques de superfície pels espets, sense dubte optaria per un Z-Claw, un 3DS Popper i un Skitter Pop.

Tornant al principi, qualsevol que llegeixi l'article i no sigui un pescador del meu estil: pacient, que disfruta del simple fet d'estar vora la mar i d'intentar (i dic intentar) enganyar als peixos perquè piquin, que no opti per aquesta pesca. Si l'spinning ja dóna poc peix, imaginau l'spinning en superfície amb espècies que són més proclius a atacar a minnows i altres esquers submergits. Supòs que deu ser qüestió de caràcters i de que m'agraden els reptes i provar coses noves.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Algues invasores a les Illes Balears

Fa uns vint dies va sortir una notícia molt preocupant al diari Ultima Hora. Els investigadors de la mar han constatat al manco quatre espècies molt perilloses d'algues invasores a les costes de les nostres illes. No és una notícia recent, sinó que fa anys que els investigadors marins ho han anat veient i han anat estudiant com aquestes algues tant perilloses segueixen colonitzant els hàbitats marins autòctons. La colonització, per part d'algunes d'elles, ha arribat a cotes molt grans i es poden trobar a zones molt extenses de qualsevol de les cinc illes i als diferents illots.

Caulerpa Cylindracea.

La Caulerpa Cylindracea (tot i que Caulerpas n'hi ha de més tipus), és una alga qeu té una forma de brots de reim verd, molt característics i que viu en tot tipus de fons marins (rocosos, blans, amb vegetació... inclús en fons contaminats) des dels 0 fins als 50 metres de profunditat, normalment. Aquesta alga invasora té orígen al sudoest d'Austràlia i es sospita que ha sigut introduïda al Mediterrani i a les nostres costes per mitjà dels fondejos i també, en certa mesura, per la piscicultura. Sembla que està molt extesa i és molt agresiva al Mediterrani. Inclús pot arribar a substir les comunitats vegetals autòctones per complet. La Caulerpa està considerada  com una de les 100 pitjors espècies invasores del Mediterrani, ja que pot arribar a alterar les condicions físiques i químiques de l'entorn, fet que modifica molt les comunitats locals.

 

Acrothamnion Preisii. 

Aquesta alga té un aspecte d'estora filamentosa de llana de color rosat i vermellós. L'Acrothamnion pot viure des de gairebé la superfície fins als 40 metres de profunditat, principalment en fons de maerl (coralins) i també afecta les praderes de posidònia. Aquesta alga és originària d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Àfrica del Sud. Sense tenir cap certesa, el més probable és que hagi entrat a les nostres aigües degut a l'activitat recreativa, als fondejos de les barques i al transport marítim, amb l'ajuda de les corrents. Com déiem, l'Acrothamnion pot colonitzar des de fons de maerl, praderies de posidònia i, fins i tot, parets verticals poc il·luminades. Aquesta alga sol formar agregats densos i persistents, com a xarxes que ho tapen tot, que acaben afectant l'hàbitat original i, per tant, la diversitat. I els seus efectes poden ser pitjors quan es combina amb la Womersleyella Setacea, ja que ambdúes poden conviure. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Womersleyella Setacea. 

La Womersleyella és una alga de color vermell tirant a marró, que forma estores filamentoses que semblen de cotó. Normalment es troba entre els 10 i els 60 metres de profunditat i sobre tot tipus de fons (roques, blans, fons coralígens, posidònia...). El seu orígen és divers, possiblement ve del Hawai, tot i que també se n'ha observat  en altres mars tropicals del Pacífic i l'Atlàntic. A les nostres illes es creu que ha arribat per l'acció de les xarxes de pesca i de les corrents, així com pel transport marítim. Ara per ara s'ha extès moltíssim per l'arxipèlag balear i se'n comencen a veure moltes mostres a les costes catalanes. Aquesta alga té una molt alta capacitat de colonització i es diu que la seva presència pot arribar a ser mortal per alguns organismes. La seva capacitat és tan alta que en 15 anys ha colonitzat la majoria dels fons rocosos de les illes entre els 10 o 15 fins als 60 metres. Aquesta velocitat es deu a que té un creixement vegetatiu amb el que no poden competir altres espècies autòctones. Com he dit, la Womersleyella pot combinar-se amb l'Acrothamnion, fet que la fa molt més perillosa, sobre tot quan s'assenta en praderies de posidònia. Hi ha casos estudiats que fins i tot ambdues algues han cobert el 90% d'algunes praderies. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)

 

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Lophocladia Lallemandii.

Es tracta d'una alga rojenca que treu uns filaments d'uns quinze centímetres de colors vermells, rosats i blancs que s'entrecreuen formant un teixit. La seva expansió va des de les aigües superficials fins a fons de més de 60 metres de profunditat. La Lophocladia és una tot terreny capaç de colonitzar fons rocosos, coralins, praderies de posidònia, fons blans, altres comunitats d'algues... El seu orígen és a llocs tant dispars com Australia, Nova Zelanda, Japó, Índia, Iran, Israel, Omán, Maldivas, Kenia o Tanzania. Segurament va arribar a les nostres costes a través del Canal de Suez degut al trànsit marítim. El seu poder d'expansió és brutal gràcies a la seva elevada capacitat reproductiva, tot i que bàsicament creix a la primavera, l'estiu i la tardor. El seu efecte principal és que homogeneitza el paisatge i disminueix la densitat i creixement d'altres espècies. Està estudiat que aquesta alga invasora té una elevada capacitat de matar les praderies de posidònia molt ràpidament, amb tot el que això suposa. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient).

 

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Com veiem, hi ha una sèrie de constants en totes aquestes algues. Són espècies que nosaltres, els humans, hem transportat dels seus llocs originaris als nostres hàbitats degut a la globalització. El transport de mercaderies a nivell mundial i el turisme a gran escala ens han portat una sèrie de conseqüències que fan que els nostres hàbitats ja no només estiguin amenaçats pel ciment i contaminació que nosaltres mateixos generam. Ara també tenim greus problemes amb espècies animals i vegetals molt perilloses que fan estralls al nostre entorn. Fa uns any haguérem de veure com el becut vermell es menjava totes les palmeres de Mallorca (i continua el problema, tot i que no se'n parli). Ara bota l'alarma de les algues invasores que, si tot segueix el seu camí normal, acabaran desertitzant els nostres mars.

Jo no soc capaç d'albirar una solució. Sincerament soc pessimista. Esperem que els biòlegs marins siguin escoltats i que es posin solucions més aviat que tard, perquè al ritme que colonitzen, en molts pocs anys no quedaran praderies ni fons rocosos sense colonitzar i haurem de certificar la mort del nostre Mar Mediterrani.

 

Podeu trobar més informació a: 

- ¡OJO A LAS INVASORAS!

(Sembla que els del projecte Ojo a las invasoras demanen col·laboració per localitzar i fotografiar les algues invasores. Així que ja sabeu, si en trobau, posau-vos-hi en contacte).

- Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Unitika Casline Eging Super PE Jr. Un trenat pels calamars bo i barat.

Estam en plena temporada d'eging i avui us parlaré d'un fil trenat específic per la pesca de calamars que fa més d'un any que estic emprant. Es tracta de l'Unitika Casline Eging Super PE Jr.

Abans de començar, però, vull fer un aclariment. Hi ha molts pescadors de calamars que no li donen importància a la línia de pesca i que fins i tot defensen la conveniència de pescar amb fils de nylon gruixats. Alguns diuen que amortigüen millor les estirades dels calamars, i no els falta raó. Altres diuen que no s'embullen, al contrari que els fils trenats. També tenen raó. Inclús hi ha pescadors que parlen de que els fils trenats són molt cars. I és cert. Però tots els que hem provat el fil trenat per moure esquers artificials sabem que no hi ha color entre el trenat i el nylon: transmeten millor les ordres a l'esquer, es noten més les picades o si enganxam algues, al ser més fi també llançam més i la corrent i vent ens afecta menys... 

Tornant a l'Unitika Casline Eging Super PE Jr, és un fil que es fa en tres mides diferents: 0.6 (8 lliures-4 kg-0,12 mm); 0.8 (10 lliures-5 kg-0,14mm); 1 (14 lliures-7kg). I el seu preu gira entorn als 13 euros els 150 metres (tot i que molts cops està d'oferta a menys de 10 euros). Té una tonalitat verda molt intensa que ajuda a veure'l a la nit en zones d'il·luminació escassa. També cal dir que ve marcat per uns centímetres de color negre cada 25 metres per poder fer càlculs de distància.

La veritat és que les sensacions que em transmet aquest fil són molt bones. Al ser tan fi, permet llançar molt i molt lluny i es veu molt poc afectat per les corrents i el vent. Com tots els trenats, transmet molt bé els tocs de puntera a l'esquer i la mida 0.8, que aguanta 5kg és prou resistent per desenrocar els esquers si agafam algues vives. El tacte no és tant fi com els trenats que porten un recobriment, però tampoc és un tacte aspre. El seu deteriorament a mesura que passen els dies no és excessiu, tot i que ja se sap que en línies tant primes, el desgast és superior.

Dit tot això, crec que aquest fil és el millor que he provat en relació al seu preu. Segons he vist, a Mallorca molts dels pescadors empren fils com el Power Pro, que costa molt més, entren menys metres i té un desgast molt superior. També s'ha posat de moda per la Xarxa l'YGK Soul. La veritat és que és un fil espectacular (un dia us en parlaré), però té un preu molt més alt que l'Unitika i no se si val la pena emprar-lo per aquesta modalitat de pesca, ja que no és tan exigent.

No vull acabar sense advertir una cosa lògica: tot i ser un fil pensat per la pesca dels calamars, no deixa de ser un trenat. Això vol dir que el podem emprar per a qualsevol tipus de pesca. No són pocs els peixos que hi he pescat a spinning amb aquest fil i mai m'ha donat problemes. Si el provau o ja l'estau emprant, ja ens contareu les sensacions o si m'equivoc.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Kali Kunnan Slick

L'altre dia, llegint Pesca en Castellón, vaig pensar que tenia molta raó en un comentari que va fer el company. Sempre parlam de novetats i poques vegades ho feim dels materials quan fa un temps que els empram. Per això vaig decidir fer aquest article, ara que fa uns mesos que empro aquesta canya d'spinning i ja en puc treure conclusions.

Es tracta de la Kali Kunnan Slick en versió 240 i acció 14-38. Una canya de la que no he trobat referències a Internet i de la que n'estic molt content.

 

La Slick la fan en dues mides, la 270 i la 240. Ambdues tenen la mateixa acció, 14-38, i els mateixos components i caracterítiques. A la mà no s'hi nota gaire diferència en acció de pesca. Com és lògic, la 270 és un poquet més pesada, llarga i amb un mm més de butt. 

Modelo	largo m.	acción	Tramos	Plegado	ø Base	Peso g.
240	2,40	14-38g	2	123cm	9mm	145
270	2.70	14-38g	2	138cm	10mm	175

La canya, com és habitual, està feta de carboni d'alt mòdul i porta anelles T Sic amb acabat de titani. Jo porto bastantes pescades amb elles i no he notat cap tipus d'envelliment, marques pel fil trenat ni res per l'estil.  

De la Kali Kunnan Slick sobten tres coses. En primer lloc el mànec ergonòmic, que només porta suro a la part inferior i que fa que la canya sigui molt lleugera a la vegada que molt compensada. 

  

També sobta la puntera. És una canya d'acció de punta, fast i té una puntera molt però que molt prima i sensible, mentre que el but és rígid i potent. La rigidesa de la canya podria suposar un problema a l'hora de treballar les peces però la punta ultra sensible fa que sigui un bon amortiguador per les estirades del peix que portem a l'altre costat de la línia. 

  

La darrera característica que vull comentar és el portacarrets, que té un disseny estrany i novedós. Un disseny que pot semblar incòmode però que no ho és gens: els punts de contacte entre la nostra mà i la canya són molt còmodes i suaus, gràcies també al material amb que està fet: grafit ultralleuger.

Gràcies als materials amb que està feta, la lleugeresa del portacarrets i el disseny i materials del taló, la canya queda molt compensada i totalment horitzontal si li posem carrets entorn als 300 grams de pes, com el meu Shimano Aernos 4000. Fet que ajuda molt a l'hora de pescar durant un grapat d'hores a spinning.

Per acabar només em queda comentar que la canya l'empro tant per a pescar a spinning amb passejants, minnows i popers, com per a l'eging. La sensibilitat, acció i potència fan que sigui apte per a qualsevol de les modalitats que he comentat. Fins i tot hi ha companys que l'empren únicament per a l'eging, ja que permet llançar esquers des del 2,5 fins al 4 sense problemes i la seva sensibilitat fa que es noti qualsevol toc de calamar o enganxada d'algues.

Esper que aquest reportatge us serveixi, ja que, com he dit, no hi ha gaire informació sobre aquesta canya. I, per mi, ha estat una grata sorpresa per un preu raonable d'uns 120 euros.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.