dissabte, 19 d’agost de 2017

Agost i setembre: temps de carnisseries


Arriba l'agost i arriba la pitjor època de pesca de tot l'any. I no ho dic perquè sigui un mal mes per la pesca en general. Sinó perquè arriben a les nostres costes les bacoretes, llampugues i verderols. I amb l'arribada d'aquests peixos, surten milers de pescadors a intentar agafar-ne quants més millor. I dic pescadors, per dir alguna cosa. Perquè realment no crec que ho siguin pescadors, sinó carnissers.

Les xarxes van plenes de matances d'alevins, de cries, d'espècies que poden arribar a mides prou considerables. I el pitjor és que aquestes carnisseries són aplaudides i els enhorabones són la tònica imperant, quan de veritat els caçadors de peix haurien de ser criticats i rebutjats.

Com deia, aquests peixos són alevins i podrien arribar a mides considerables. Per exemple, les bacoretes (Euthynnus alieteratus) poden arribar gairebé a mesurar 90 o 100 cm i tenir un pes de més de 15kg. Les llampugues (Coriphaena hippurus) poden créixer fins als 2 metres i assolir els 30kg de pes. Els verderols (Seriola dumerili) poden arribar als 2 metres i als 50kg de pes. 

No m'entra al cap com des de mitjans d'agost milers de pescadors embogeixen i es llencen a per exemplars de 300 i 400gr. I no és que es conformin en un o dos, sinó que es repten a veure qui n'agafa més. 

Us imaginau que els pescadors prenguessin consciència d'aquesta barbaritat i deixessin créixer els peixos fins que fossin adults? Molts pescadors coincideixen en una cosa: cada cop hi ha menys peix i molt manco servioles i bacoretes grans, que cada anys que passa són més difícils de pescar.

Fotografies com la que hi ha a continuació són normals. Desenes de peixos que entre tots no arriben a 5kg quan cada un podria arribar a pesar més de 15kg. Realment és molt trist.


Pescada d'un recreatiu el 18 d'agost del 2017


No vull acabar l'article sense fer una reflexió sobre la pesca a Mallorca i sobre el seu llenguatge. Aquí, a l'illa, hem inventat diversos noms per anomenar els peixos quan són alevins. Per exemple, diem llampugues quan són petites i dorados quan són grans. Però el pitjor cas són les servioles, a les que anomenam verderols quan són petits. Així, un verderol de 500 grams sembla un "bon verderol" quan la veritat és que es tracta d'un "infanticidi" d'una serviola. Som del parer que les paraules no s'han inventat perquè sí, sinó per justificar una pràctica injustificable, per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos.  

Amb tot això, també tenc clar que qui mata més quantitat d'exemplars de cries d'aquests peixos no són els recreatius, sinó els professionals que agafen tones i tones de cries que després els consumidors compren a uns preus ridículs.

Ja fa anys que faig articles i sempre acabo amb una frase que desgraciadament aquesta època està totalment descontextualitzada: pesca responsable.


Salut i pesca responsable
Pesca a Mallorca

4 comentaris:

  1. Ay, Eliseu, que razón que tienes. Es un mal que alcanza a todas las costas y a todas las especies, porque lo que cuenta es el día a día, la siguiente cita electoral o el olvidar los problemas en un cajón, a ver si se arreglan solos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadament tens tota la raó.
      Salut company!

      Elimina
  2. Bon dia!

    O no tan bo quan veus fotos així. Es una pena, per la meva zona passa el mateix.

    La gent s'emporta tots aquest peixos i estan contents.

    De fet no saben ni el que pesquen. M'ha passat de veure sortir uns del aigua i et diuen que han pescat uns Bonitos, quan veus el que porten, son Tonyines de 500gr...

    Una abracada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia crack. El pitjor és quan veus tonyines vermelles entre la massacre de bacoretes. I la gent ni se n'adona. Buuuffff!

      Elimina