divendres, 8 de gener de 2016

Algues invasores a les Illes Balears

Fa uns vint dies va sortir una notícia molt preocupant al diari Ultima Hora. Els investigadors de la mar han constatat al manco quatre espècies molt perilloses d'algues invasores a les costes de les nostres illes. No és una notícia recent, sinó que fa anys que els investigadors marins ho han anat veient i han anat estudiant com aquestes algues tant perilloses segueixen colonitzant els hàbitats marins autòctons. La colonització, per part d'algunes d'elles, ha arribat a cotes molt grans i es poden trobar a zones molt extenses de qualsevol de les cinc illes i als diferents illots.

Caulerpa Cylindracea.
La Caulerpa Cylindracea (tot i que Caulerpas n'hi ha de més tipus), és una alga qeu té una forma de brots de reim verd, molt característics i que viu en tot tipus de fons marins (rocosos, blans, amb vegetació... inclús en fons contaminats) des dels 0 fins als 50 metres de profunditat, normalment. Aquesta alga invasora té orígen al sudoest d'Austràlia i es sospita que ha sigut introduïda al Mediterrani i a les nostres costes per mitjà dels fondejos i també, en certa mesura, per la piscicultura. Sembla que està molt extesa i és molt agresiva al Mediterrani. Inclús pot arribar a substir les comunitats vegetals autòctones per complet. La Caulerpa està considerada  com una de les 100 pitjors espècies invasores del Mediterrani, ja que pot arribar a alterar les condicions físiques i químiques de l'entorn, fet que modifica molt les comunitats locals.
 

Acrothamnion Preisii. 
Aquesta alga té un aspecte d'estora filamentosa de llana de color rosat i vermellós. L'Acrothamnion pot viure des de gairebé la superfície fins als 40 metres de profunditat, principalment en fons de maerl (coralins) i també afecta les praderes de posidònia. Aquesta alga és originària d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Àfrica del Sud. Sense tenir cap certesa, el més probable és que hagi entrat a les nostres aigües degut a l'activitat recreativa, als fondejos de les barques i al transport marítim, amb l'ajuda de les corrents. Com déiem, l'Acrothamnion pot colonitzar des de fons de maerl, praderies de posidònia i, fins i tot, parets verticals poc il·luminades. Aquesta alga sol formar agregats densos i persistents, com a xarxes que ho tapen tot, que acaben afectant l'hàbitat original i, per tant, la diversitat. I els seus efectes poden ser pitjors quan es combina amb la Womersleyella Setacea, ja que ambdúes poden conviure. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)

Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Womersleyella Setacea. 
La Womersleyella és una alga de color vermell tirant a marró, que forma estores filamentoses que semblen de cotó. Normalment es troba entre els 10 i els 60 metres de profunditat i sobre tot tipus de fons (roques, blans, fons coralígens, posidònia...). El seu orígen és divers, possiblement ve del Hawai, tot i que també se n'ha observat  en altres mars tropicals del Pacífic i l'Atlàntic. A les nostres illes es creu que ha arribat per l'acció de les xarxes de pesca i de les corrents, així com pel transport marítim. Ara per ara s'ha extès moltíssim per l'arxipèlag balear i se'n comencen a veure moltes mostres a les costes catalanes. Aquesta alga té una molt alta capacitat de colonització i es diu que la seva presència pot arribar a ser mortal per alguns organismes. La seva capacitat és tan alta que en 15 anys ha colonitzat la majoria dels fons rocosos de les illes entre els 10 o 15 fins als 60 metres. Aquesta velocitat es deu a que té un creixement vegetatiu amb el que no poden competir altres espècies autòctones. Com he dit, la Womersleyella pot combinar-se amb l'Acrothamnion, fet que la fa molt més perillosa, sobre tot quan s'assenta en praderies de posidònia. Hi ha casos estudiats que fins i tot ambdues algues han cobert el 90% d'algunes praderies. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient)
 
Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Lophocladia Lallemandii.
Es tracta d'una alga rojenca que treu uns filaments d'uns quinze centímetres de colors vermells, rosats i blancs que s'entrecreuen formant un teixit. La seva expansió va des de les aigües superficials fins a fons de més de 60 metres de profunditat. La Lophocladia és una tot terreny capaç de colonitzar fons rocosos, coralins, praderies de posidònia, fons blans, altres comunitats d'algues... El seu orígen és a llocs tant dispars com Australia, Nova Zelanda, Japó, Índia, Iran, Israel, Omán, Maldivas, Kenia o Tanzania. Segurament va arribar a les nostres costes a través del Canal de Suez degut al trànsit marítim. El seu poder d'expansió és brutal gràcies a la seva elevada capacitat reproductiva, tot i que bàsicament creix a la primavera, l'estiu i la tardor. El seu efecte principal és que homogeneitza el paisatge i disminueix la densitat i creixement d'altres espècies. Està estudiat que aquesta alga invasora té una elevada capacitat de matar les praderies de posidònia molt ràpidament, amb tot el que això suposa. (Aquí teniu la fitxa feta al catàleg d'espècies exòtiques invasores del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient).
 
Imatge de ¡OJO INVASORAS!

Com veiem, hi ha una sèrie de constants en totes aquestes algues. Són espècies que nosaltres, els humans, hem transportat dels seus llocs originaris als nostres hàbitats degut a la globalització. El transport de mercaderies a nivell mundial i el turisme a gran escala ens han portat una sèrie de conseqüències que fan que els nostres hàbitats ja no només estiguin amenaçats pel ciment i contaminació que nosaltres mateixos generam. Ara també tenim greus problemes amb espècies animals i vegetals molt perilloses que fan estralls al nostre entorn. Fa uns any haguérem de veure com el becut vermell es menjava totes les palmeres de Mallorca (i continua el problema, tot i que no se'n parli). Ara bota l'alarma de les algues invasores que, si tot segueix el seu camí normal, acabaran desertitzant els nostres mars.

Jo no soc capaç d'albirar una solució. Sincerament soc pessimista. Esperem que els biòlegs marins siguin escoltats i que es posin solucions més aviat que tard, perquè al ritme que colonitzen, en molts pocs anys no quedaran praderies ni fons rocosos sense colonitzar i haurem de certificar la mort del nostre Mar Mediterrani.

 

Podeu trobar més informació a: 
(Sembla que els del projecte Ojo a las invasoras demanen col·laboració per localitzar i fotografiar les algues invasores. Així que ja sabeu, si en trobau, posau-vos-hi en contacte).

Salut i pesca responsable.
Pesca a Mallorca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada