La còpia del Feed Shallow i els espets

Fa un temps que vaig adquirir a través del fòrum Rapaleando uns esquers que eren una còpia del Tackle House Feed Shallow. Eren prou barates i hi havia molts colors per triar. Per provar no es perdia res.

El primer dia que les vaig provar ja me varen pescar un espet i vaig pensar que si li donava hores potser me donarien alegries. D'aquesta manera, a partir d'aquell dia cada cop que he anat a fer spinning he emprat aquests Feed Shallow xinesos. I no m'equivocaba gens: pesquen.


Com haureu vist a altres entrades del bloc, són prou els espets que he pescat amb aquests killers. Però he de dir que, cada cop que sortia a pescar, no picaven només al Feed Shallow fals, sinó que també treia peixos amb el Rapala Magnum, el Mommotti, el Montero, el Gitana...

El curiós és que aquesta setmana he anat a pescar i he trobat novament els espets i ha passat una cosa que no m'havia passat mai: només he aconseguit enganyar als depredadors amb la còpia del Feed Shallow.

He intentat pescar-los amb totes les esques que tenia a la caixa (Montero, Gitana, Mommoti, Rapala Magnum, MaxRap, Cristal Minnow, Hart Slam, Maria Angel Kiss, Feed Shallow original, Flash minnow...), inclús amb Black Minnow i alguns poppers. Com veieu, la llista no és curta, però no hi ha hagut manera de tenir cap picada. 

Després de cada picada a la còpia del Feed Shallow canviava d'esquer per un altre, pensant que si estaven actius en pescaria algun altre, però m'equivocava. Després de diversos llançaments amb tot tipus d'esques, tornava al Feed fals i tornava a tenir picades. Així fins a sis vegades, ja que foren sis els espets que vaig aconseguir pescar.

Després de l'experiència ja no sé què pensar. No crec que siguin tant bons aquests esquers com perquè siguin els únics que pesquen. Tal vegada va ser casualitat, que li he agafat la mesura a l'hora de moure'ls o no sé què. Però el resultat és aquest: Feed Shallow xinès 6 - la resta d'esques 0.

Si algú sap perquè hi ha dies que només volen una esca i no una altre, supòs que tendria la clau de la pesca. Als altres només ens queda pescar i pescar i intentar treure alguna conclusió més enllà de què els peixos (i els calamars) estan locos.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Cinnetic Crafty Eging

Segueix el mal temps i els dies de pesca són pocs i amb unes condicions bastant dolentes. Per això aprofit per fer un post sobre material que porto un temps provant i que m'està donant bones sensacions. Avui li toca a la meva canya d'eging, la Cinnetic Crafty Eging.

Aquesta és una canya pensada específicament per a la pesca de sípies i calamars, amb una acció que permet moure esquers des dels 2.0 fins als 3.5, que són els que més s'empren per les nostres costes.

La seva acció és prou parabòlica i això facilita molt, tant el llançament com l'amortiment de les embestides dels calamars. Hem de tenir en compte que si es pesca amb fil trenat, un calamar mal clavat pot desenganxar-se si pega alguna estrabada inesperada. Per això són recomanables les canyes parabòliques.

La seva mida són 2,58 metres (133 plegat) i té un pes de 133 grams. El que vol dir que és una canya molt manejable i lleugera, fet que facilita molt el poder pescar hores i hores pegant fortes estirades a l'esquer. Per altre banda, la canya té un carboni de 24 tons i un butt d'11,25 mm.  

Els seus components están ben acabats, tot i que no són d'alta gama (d'aquí el preu): només el portacarrets és fuji. Les anelles, per contra, no ho són i les he de cuidar molt.

Com deia, els acabats estètics són molt bons. El mànec és molt còmode i la talonera, més bé curta, ajuda a l'hora de pescar a grans jerks.

Potser l'únic emperò que li posaria es que pesa bastant més de la punta i això fa que sigui mala d'equilibrar amb carrets petits. Però com que pesa poc, tampoc és un inconvenient gaire important. Per la resta trob que és una canya molt bona per a la pesca de calamars. I més si tenim en compte el seu preu, que és molt baix.

A mi m'ha donat ja moltes alegries des de que la tenc. Lluitar un calamar de més de mig quilo amb aquesta canya no té preu. Es noten molt les embestides, que amortigua molt bé, i les sensacions es multipliquen. Per la gent com jo, que ens agrada molt sentir l'animal a l'altre banda de l'esquer més enllà de treure'l de l'aigua, aquesta canya és brutal.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Inchiku Yo-Zuri Taguri: senzillesa i efectivitat.

Darrerament quan sortim amb la barca ens dedicam a l'inchiku. És una pesca senzilla, barata i molt efectiva. A més, evites molt la morralla i saps que sempre hi ha la possibilitat de treure peixos importants, ja siguin per la seva envergadura com per l'exquisitesa a la cuina.

Des de fa unes sortides estem emprant uns inchikus molt senzills, però molt efectius: Yo-Zuri Taguri. Probablement són els inchikus amb menys relleus i floritures que he vist. Inclús només tenen una anella a la part superior per fermar-los, quan la majoria d'inchikus ténen dues o tres posicions.

Els fan en quatre pesos: 110 - 135 - 165 - 200. Bàsicament són idèntics, tot i que a mesura que creix el plom també ho fa la mida del popet.

Quan als colors també han optat per la senzillesa. Els cossos no són de mil colors, tonalitats diferents ni res per l'estil, sinó que els han deixat platejats. Inclús no tenen ni ulls. Els popets són els típics d'aquest tipus d'esquers.

L'únic emperò potser siguin els nusos que aguanten els hams al plom. No m'han fallat mai, però  és un sistema que se pot canviar per una anella, com fan altres inchikus. L'altre cosa millorable són els hams, que podrien ser més robustos, però això és comú en el 90% dels inchikus. Tot i això, he de dir que mai m'han fallat.

Amb els Yo-Zuri, tot i que fa poc que els empram, ja hem pogut comprobar que són molt efectius. Això sí, sempre amb un poc de calamar als hams. Amb ells han sortit caproigs, aranyes, els odiosos boixacriades, pàgueres, sirvioles i fins i tot un gatí.

Poca cosa més puc afegir. Us anim a que els proveu i comproveu vosaltres mateixos la seva efectivitat. I més sabent que tenen un preu prou barat.

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Homenatge al difunt Rapala Magnum Flotant de 9cm.

Avui som a casa per culpa del temporal de vent i mala mar que tenim a damunt des de fa uns dies i que pareix que no vol partir fins d'aquí bastant. Per això m'he decidit a fer una entrada que tenia pendent de fa temps.

Deu fer un mes que vaig intentar reposar un esquer que m'encanta i que m'ha donat moltes i bones captures durant el temps que l'he emprat: el Rapala Magnum Floating de 9cm. La meva sorpresa ha estat descubrir que ja no el fan (o almanco no l'importen a Espanya). Quan vaig demanar a la meva botiga de confiança em varen mostrar el catàleg i ja no hi és i que només es pot aconseguir o d'una altre mida o en versió sinking (enfonsada)! A partir d'aquell dia vaig decidir que li havia de fer un homenatge.

L'esquer en qüestió és aquest de la fotografía. Com he dit fa 9cm i pesa uns 13gr. L'estil és el típic Rapala de fa anys i els colors no són com els dels esquers moderns amb brillos, relleus, etc. Però la veritat és que el de cap vermell i cos blanc és brutal. El que més sorprèn són els ham triples que porta de sèrie: robustos, no s'oxiden i claven d'escàndol. Molt diferent del que passa amb els esquers moderns, que només obrir l'envoltori ja els hem de canviar els triples si volem pescar amb garanties.

La seva acció és molt nerviosa: un simple toc de puntera i ja tremola. A més, profunditza entorn d'un metre (depèn de l'alçada de la puntera, però no profunditza en excés). Segurament és un esquer pensat pel curri, però jo l'empro indistintament per curricar o per fer spinning. I és que m'encanta.

Com podeu veure a les fotografies, és un tot terreny. Pesca des de vaques a espets, passant per llampugues, verderols, agulles, bacoretes, palometes... Crec que hi he pescat gairebé de tot! I, per molt petit que sigui, he tret peixos de més de dos quilos sense cap problema ni un.

Poca cosa em queda més que lamentar-me de que ja no es pugui trobar mai més a les botigues aquest esquer tant bo. No és la primera vegada que desapareix un esquer que funciona, però és el cop que més greu m'ha sabut, ja que li tenc un apreci especial a aquest petit. Quina llàstima. Esper no perdre els pocs que em queden...

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.

Calamars a la correguda

La pesca de calamars és la que més practicam durant aquests mesos de fred. I ho fem de totes les maneres possibles. Els que seguiu el bloc Pesca a Mallorca ja sabeu que m'agraden les coses noves, experimentar i pescar de totes les maneres possibles. Per això m'he dedicat als calamars a eging, també amb peix viu i, ahir, també a la correguda. 

Pels que no sou de Mallorca tal vegada la paraula "correguda" us sonarà extranya, però és el nom que se li dona a la pesca de calamars a curri. Explicaré breument en què consisteix aquesta tècnica i les seves claus.

Equip
Es necessita un equip lleuger. Nosaltres empram canyes d'spinning o eging, de poca acció i parabòliques, d'entre 240 i 270cm (la mida no és molt important, les empram així perquè són les que tenim). El motiu és que la canya ha de poder amortiguar les estirades del calamar, ja que poden arribar a ser molt potents si sumam la seva força a la velocitat de la barca en marxa, ja que no l'aturam en cap moment. 
Els carrets que empram també són petits. I això també és deu a que els calamars no són exigents a l'hora de la picada i el que sí que necessitem és una recollida molt lenta, ja que sinó els calamars podríen rompre's en cas de recollir-los molt aviat. Molt important també és que el fre sigui suau.
El fil que empram normalment és fil trenat i prim. Que sigui trenat ho fem per notar qualsevol enganxada d'algues, plàstics, etc. I, si és trenat i prim, en cas de fer un poc de vent o el mateix vent que provoca la barca en moviment, la comba és menor. Hi ha gent que empra fil de nylon perquè és més elàstic i hi ha menys possibilitats de perdre la presa.
És imprescindible també un bon salabre o gambaner si no volem aturar la barca cada cop que ens piquin i arriscar-nos a que les esques, que són sinking, vagin cap a fons i enroquin.

Esquers
Els esquers són els típics minnows amb corona final. Normalment fan 9 a 11 cm, tot i que n'hi ha de més grans i de més petits. Aquí molta gent els diu "maria", perquè la casa japonesa Maria va ser de les primeres en comercialitzar-los, tot i que actualment hi ha un surtit molt gran de marques i colors a les botigues de pesca. 
Sobre els colors... ja sabem que això va a gustos. A aquest reportatge veureu els dos que ens varen funcionar millor ahir. Però com que els calamars no hi veuen en color, sinó els contrastos...

Tècnica i muntatges
És tracta básicament d'anar arrossegant els esquers amb la barca en marxa. Però aquí hi ha algunes coses que s'han de tenir en compte. En primer lloc, i per mi més important, és que la velocitat ha de ser lenta, entre dos i dos nusos i mig. Més lent els esquers "ballen" poc i més ràpid potser perdem picades o rompem els sacarins dels calamars.
Una altre cosa a tenir en compte és la profunditat. Hi ha la creença de que si es pesca en aigües des dels dos metres fins als vuit, no fa falta posar plom, ja que els esquers profunditzen prou. Si es passa dels vuit metres de profunditat cal posar un plom, que es recomana que sigui tipus planejador o paravan. Això és perquè quan piqui el calamar, el plom planejador pujarà a la superfície i veurem bé la picada. Per pescar a menys de dos metres el truc està en pulir o rebaixar el babero dels esquers perquè profunditzin menys. Anau alerta els que tengueu barques de prou calat.
Quan als muntatges, podem posar un únic esquer, lligat a uns metres de fil de fluorocarboni (un 0,30 més o manco està bé), o bé podem fer un muntatge amb varis esquers separats entre si per entre 50cm o 1 metre. Molta gent posa alguns ocellets típics o "barriletes" a la línia. Això ho fan perquè alguna vegada el calamar pica a l'ocellet i no al minnow (no passa gairebé mai). Però jo ho poso per tal de que pareixi que el minnow va darrera un banc de peixets i cridi més l'atenció. Un altre muntatge, si tenim prou profunditat, és posar varis minnows a la mateixa línia. Aquest és més efectiu, ja que els baberos fan que vagin a diferent profunditat i el seu moviment fa que siguin més atractius. 

Per acabar hem de tenir en compte que s'ha de pescar amb el fre del carret molt obert. Al menor toc, el calamar ens ha de poder treure fil. I això perquè cal tenir en compte que normalment venen agafats pels sacarins llargs i entre les estirades de l'animal i la velocitat de la barca, qualsevol cop sec pot rompre la pell del calamar i perdríem la presa.
Sobre l'hora millor per a la pesca no fa falta dir res. Tots sabem quan estan més actius els calamars, quan poden picar i quan no picaran per molt que ens hi esforcem.

Final?
Arribats a aquest punt només puc dir que aquesta tècnica m'encanta. Pescar durant la posta o sortida de sol, amb la barca en moviment, mirant els paisatges, xerrant amb els amics i amb el cuquet a l'estómag esperant sentir sonar la bobina del carret. En un instant, inesperat, la canya es doblega, el carret xiscla i algú exclama "picada, picada", pugen els nervis, "agafa el salabre", "va, va", "ja és nostre", i somriures d'orella a orella... avui sopam de calamar!

 

Salut i pesca responsable.

Pesca a Mallorca.